Més ingenuïtats. Ningú explica com és possible que els dos bancs amb la millor solvència del continent siguen espanyols, amb mercat preferent a Espanya, on la taxa d’atur és la més alta, on la morositat és alarmant, on l’eixida de la crisi serà tardana i on l’endeutament creixent és el més sever de la UE. Vista la situació, per als europeus, aquesta solvència dels bancs ibèrics deu ser una cosa ben exòtica: Spain is different? De passada, que un valent explique també com aquests solvents s’han recuperat tan aviat de la crisi financera. Amb els diners de qui? Ai! A mi no em quadra l’heure amb el deure, i a vostès? Qui ho vol explicar? Ningú? Una llàstima. Perquè podríem riure’ns fins a plorar, i viceversa, de les explicacions i dels números que els majordoms del capital ens donen, que són números de circ: els d’acrobàcia dels economistes estrella, els de ventriloquia de Salgado i Corbacho, els de màgia dels banquers, els de malabarisme de la UE, els d’escapisme dels empresaris, els de contorsionisme dels sindicats i, per a rematar-ho, els numerets de pallassa de Cospedal o els de titella de ZP. Però no ho oblidem, el gran número de circ d’aquesta primera gran crisi del mil·lenni és l’impressionant funambulisme del Sant Pare Capitalisme, que per a no caure ha fet pujar el públic i els lleons a la seua corda fluixa: un espectacle de sang i fetge, que ara s’estila. En un circ així no cal domador. Escolteu quants aplaudiments… Pregravats, és clar.
