«La llengua àrab té un registre ampli per referir-se a l’experiència amorosa. Hi ha una cinquantena de paraules per dir amor». Ho explica l’islamòleg Halil Bàrcena, traductor, cal·ligrafista i re-creador de Dîwân (Fragmenta, 2010), un recull de 130 poemes del místic sufí Hal·lâg (858-922). Com no, m’assabente de la publicació d’aquest llibre via Šarq-ul-Andalus, blog del poeta de Ràfol de Salem, Salvador Jàfer. Tantes maneres de dir amor són, com a mínim, tantes altres d’escriure versos: paraula poesia, paraula música i paraula cal·ligrafia. Paraula ànima. La traducció avui de poesia, en àrab, i del segle X, és un prodigi impagable. De fet, Bàrcena, que també té un blog, ens explica en un vídeo els reptes d’aquesta recreació en català de la poesia d’aquest predicador, viatger, savi, màrtir i, sobretot, poeta de la unió mística i l’amor diví. Personalment, m’han captivat –en part per la seua modernitat– els versos següents, extrets del PDF editorial.
Digues, ¿què he fet jo perquè el botxí em maltracti així,
si estimo fins i tot les pedres més humils?
¿Per què em passa tot això, ¡pobre de mi!,
si he viscut fidel a la veritat de la veritat dels rectes?
¡Respon amb justesa a un cor ple d’angoixa
que combat dintre teu la tristor!
I cerqueu, tots vosaltres, d’unir-vos amb ell
travessant l’exili de l’exili dels segles;
i mireu la promesa per la qual
ell mateix ens ha omplert de mercès.
El vostre exemple, oh senyors meus,
és més esplèndid i sublim que cap altre.
Oh tu, que satisfàs tota súplica,
¿que no veus l’amor que proclamo?
Donar-ne testimoni ha estat per a mi una exigència;
i s’han ja aclarit les meves veritats.
Cap a tu em vas cridar,
i prest em vaig presentar sense el meu jo.
Per vosaltres vaig venir, després, cap a vosaltres,
i esdevinguéreu el meu país.
¿Fins quan aquest meu «jo» subsistirà,
esclau com és posseït per la por?
Escoltar
«Al-Salâm al-râbi», per Hamza Shakkur & The Al-Kindi Ensemble
(de «Sufi Songs of Damascus»)
ai Sant Jordi Sant Jordi! no sé pas si me la faran una segona hipoteca a la casa! a la llista :D
Aquesta poesia islàmica medieval és tan poc coneguda com plena de sorpreses. Magnífic: “em vaig presentar sense el meu jo”…
Home Carles, poser siga o bé un recurs, ja que és impossible presentar-se un, sense el suport del jo que l’afaiçona…(pura lògica)…
o bé el poeta ens ha volgut dir que per l’estimat/ada s’oblida d’ell mateix i el que ell vol o desitja es dilueix davant de l’estimat.
Quan temps enrere vaig llegir alguns del poemes que Josep Piera va traduir dels poetes arabigovalencians, justament em va sorprendre el tret que destaques en aquest: la modernitat.
Els límits del jo i la seua transcendència, són una recerca humana tan antiga com la mateixa espècie: allò espiritual o, com es diu ara, transpersonal. Ser un. Ésser en l’altre. Una consciència humana, Una consciència universal. Així que aquesta modernitat segurament rau, com sol passar, en la seua universalitat.
No sé molt de sufisme, ni de misticisme. Però sí el suficient com per constatar que el desig d’unió amb alguna cosa més àmplia que la pròpia individualitat per la via de l’amor va ser explorat magistralment pels sufistes. “Em vaig presentar sense el meu jo”. Una colpidora frase per deixar-la ressonar a dins d’un mateix en llegir-la.
Gràcies per compartir la troballa, Josep.
El sentiment d’alteritat, en els valors i costums àrabs, és diferent al nostre. Vull dir que, en el món àrab, el descobriment de l’«altre» des de la posició de l’«un mateix» té uns criteris i hàbits propis. Tenen la seua manera –com tenim nosaltres la nostra– de practicar l’empatia. Quan diu «em vaig presentar sense el meu jo» el poeta potser fa refèrencia a aquest desdoblament, aquesta capacitat de presentar-se nu i receptiu a la presència de l’altre. De fet, els dos versos següents reforcen aquesta idea d’alteritat: «Per vosaltres vaig venir, després, cap a vosaltres, i esdevinguéreu el meu país». És una especulació. Segur que el traductor ens ho podria aclarir molt millor. Salut, companys.
I que ens falti mai maneres de dir l’amor en la literatura! Un poema realment bonic!