Ha de ser molt penós haver de passar aquest hivern sense calefacció. N’hi ha persones, més cada vegada a conseqüència de la recessió, que l’han de restringir severament (cas de tindre’n), no ja per arribar a fi de mes sinó, simplement, per proposar-se d’arribar-hi, perquè les companyies d’electricitat i gas rapinyen sense descans. És un crim, però, que els xiquets i xiquetes de qualsevol escola pública, en la pràctica víctimes de tortura per via administrativa, siguen OBLIGATS A TREMOLAR perquè al Govern del desastrat Francisco Camps no subministra els serveis mínims estipulats, mentre balafia recursos en fórmules (1) per a aparentar, saquejar vots i lucrar-se: «Ande yo caliente…». Ja sé que no dic res de nou, tampoc no ho pretenc, però si els blogs no ho repetim i ho repetim incansablement, qualsevol dia, a la cua dels periòdics, no hi trobareu ni les esqueles dels morts per congelació. Segurament és més important, i rendible políticament, parlar dels municipis candidats a vendre’s per deixalles nuclears que exhibir la insignificant imatge d’un infant que tremola com una fulla quan s’asseu en un pupitre valencià.
La política del govern Camps es basa en l’explotació de grans esdeveniments buscant el màxim impacte publicitari i obliden el dia a dia de la gent. El desastrós de tot plegat és que fins ara els ha funionat.
I del desastre a la ruïna perquè, enmig de la crisi, tampoc no els va gens malament el tradicional i folclòric ardit d’encolomar al govern central els braços mutilats.