Després de molts anys, els Tom Bombadil tornaren a actuar ahir al carrer d´Amunt de Castelló. Un concert magnífic. Feia molt de temps que no anava a un concert, i més encara a un concert on la gent s’ho passara tant i tant bé. Repassaren els temes clàssics, és a dir, tots els seues temes, arribant a moments d’èxtasi col·lectiu amb cançons com «El frare carmelità» o «Castelló». Rock celta fet amb humor, sàtira i ganes de passar-ho d’allò més bé. Per cert, al final del concert el cantant es tirà en planxa des de l’escenari i viatjà per sobre els braços de la gent al llarg del carrer d’Amunt.
Ací us deixe el vídeo d’una de les cançons que més m’agraden:
Després de molts anys, els Tom Bombadil tornaren a actuar ahir al carrer d´Amunt de Castelló. Un concert magnífic. Feia molt de temps que no anava a un concert, i més encara a un concert on la gent s’ho passara tant i tant bé. Repassaren els temes clàssics, és a dir, tots els seues temes, arribant a moments d’èxtasi col·lectiu amb cançons com «El frare carmelità» o «Castelló». Rock celta fet amb humor, sàtira i ganes de passar-ho d’allò més bé. Per cert, al final del concert el cantant es tirà en planxa des de l’escenari i viatjà per sobre els braços de la gent al llarg del carrer d’Amunt.
Ací us deixe el vídeo d’una de les cançons que més m’agraden:
L’illa
De bon matí jo me’n vaig cap al port,
de bon matí jo vaig
per buscar faena en un dels vaixells
que molt prompte partiran,
i en passar per la cantina,
em faré uns gotets de vi,
miraré al darrere i diré adéu
a la xica que em serví.Però un matí, una mala acciò
em va deixar emmerdat.
Vaig conèixer una altra xica,
quan ja estava encastanyat,
era filla d’un sargento
de la guàrdia civil.
Ell no va comprendre que primer fou ella
la que em va posar calent.I estic vivint a l’illa,
treballant de sol a sol,
es el dur càstig d’un guàrdia civil
després d’aquell embolic;
i quan mire cap a terra,
i de ben lluny veig el port,
recorde aquells pits i tot eixe vi
de la xica que em serví.Son pare ens va sorprendre,
quan estàvem més llançats.
Entre caixes de sardina i polp,
així ens va amenaçar:
“tu te casas con Maruja,
ahora mismo y en Lledón,
o en menos de un rato yo a ti te embarco
derechito a lo peor.”I estic vivint a l’illa,
treballant de sol a sol,
és el dur cástig d’un guàrdia civil
després d’aquell embolic;
i quan miro cap a terra,
i de ben lluny veig el port,
recorde aquells pits i tot eixe vi
de la xica que em serví.I a hores d’ara ja sabreu,
que mai jo em vaig casar,
estic ací construïnt un far
que prompte funcionarà.
Quan arribe eixe dia
cap al port jo tornaré
i amb la cantinera i els seus dos gran pits
jo allí m’emborratxaré.I estic vivint a l’illa,
treballant de sol a sol,
es el dur cástig d’un guàrdia civil
després d’aquell embolic;
i quan miro cap a terra,
i de ben lluny veig el port,
recorde aquells pits i tot eixe vi
de la xica que em serví.
