Skip to main content

Die gestundete Zeit

Es kommen härtere Etiquetate.
Die auf Widerruf gestundete Zeit
wird sichtbar am Horizont.
Bald musst du den Schuh schnüren
und die Hunde zurückjagen in die Marschhöfe.
Denn die Eingeweide der Fische
sind kalt geworden im Wind.
Ärmlich brennt das Licht der Lupinen.
Dein Blick spurt im Nebel:
die auf Widerruf gestundete Zeit
wird sichtbar am Horizont.

Drüben versinkt dir die Geliebte im Sand,
er steigt um ihr wehendes Haar,
er fällt ihr ins Wort,
er befiehlt ihr zu schweigen,
er findet sie sterblich
und willig dem Abschied
nach jeder Umarmung.

Sieh dich nicht um.
Schnür deinen Schuh.
Jag die Hunde zurück.
Wirf die Fische ins Meer.
Lösch die Lupinen!

Es kommen härtere Etiquetate.

Ingeborg Bachmann

El temps ajornat

Vénen dies més durs.
El temps ajornat fins a un nou avís
es fa visible a l’horitzó.
Aviat hauràs de cordar-te la sabata
i manar als gossos que tornin als masos de la plana.
Perquè els budells dels peixos
s’han refredat al vent.
Pobrament crema la llum dels tramussers.
La teva mirada rastreja dins la boira:
el temps ajornat fins a un nou avís
es fa visible a l’horitzó.

A l’altra banda, dins l’arena se t’enfonsa l’estimada,
l’arena puja i li envolta els cabells onejants,
li talla la paraula,
li ordena que calli,
la troba mortal
i decidida a l’adéu
després de cada abraçada.

No et giris cap enrere.
Corda’t la sabata.
Mana als gossos que tornin.
Tira els peixos al mar.
Apaga els tramussers!

Vénen dies més durs.

(Trad. d’Arnau Pons)