Em fa gràcia que els periodistes instal·len al final de les notícies un paràgraf que potser desitjarien haver col·locat al principi. Tot i això, la intervenció d‘alfons Garcia a EMV acaba molt finament: «El Ivitra (Institut Virtual Internacional de Traducció de l’AVL) cuenta en los presupuestos de 2007 con 70.500 euros, aunque surge un programa similar con la Jaume I por 27.500 euros que también coordinará Palomero. Las ayudas a la investigación sobre el valenciano pasan de 120.000 a 100.00 euros y las becas de prácticas, de 69.000 a 46.000. El fomento de la lectura pasa de 18.000 a 15.000. El fondo para pagar a los académicos se mantiene en 450.000 euros.»
És el servei de manteniment: mig milió d‘euros en secessió. Són euros incivilment violents i implacables, serveis de manteniment del càrrec i de l‘espoli ciutadà, com ho són els 240.000! (quaranta milions de les antigues pessetes) que enguany els voltorets —per no dir lladres— de la Diputació de Castelló han malgastat en mòbils, una factura de la Telefònica que suposa quasi un increment del 300% sobre els pressupostos. Déu mos guard! Roig me‘n pèl, cullera de mel; sal i vinagre, cara de lladre… De moliner fugiràs, però de lladre no t‘escaparàs.
