Que difícil alçar-se /
i mirar l‘altre cos, tan nou encara, /
amb una amarga serenitat d‘esquerda. /
d‘una nit conegut. Només i per a sempre. /
Anit, la bogeria… Units en un espasme, /
comunitat de flama, carns trenades. Anit. /
Aquell cos tan distant que es deixondeix i tu /
deixant una paraula, llast, sobre els llençols. /
Que difícil alçar-se, la dutxa, la gillete, /
l‘ordre lent de la roba, com un ritu. /
Per sempre i per a sempre. Nits. Matins. /
Altra vegada nits. Recança. /
Alguna cosa s‘abandona a la cambra que deixes. /
Sempre passa. /
Un gest, una mirada, un abraç indolent /
vaga pels corredors mentre la llum s‘imposa. /
Avui, els gestos de tots el dies naixen enyoradissos, /
sempre passa. Tens son. Alguna broma sura /
com en un fràgil pont oscil·latori. Un bes. Una rialla. /
—Hasta pronto. Volveremos a vernos—. Hasta pronto. La porta. l‘ascensor.
Enric Sòria. Varia et memorabilia. Gregal Llibres. València, 1988.
hola Josep
ara feia dies que no venia per aquí, però avui m‘hi he passejat a gust. És un plaer llegir-te.
Recordo que vaig conèixer aquest poeta gràcies a tu que me‘l vas recomenar… i segueix agradant-me.
També recordo que tinc una proposta teva pendent de resposta i a la que pugui respirar una miqueta (en qüestió de temps) m‘hi poso, doncs per a mi és un honor poder penjar algun dels meus brisalls a salms (però encara no he entès la manera de fer-ho… explica-m‘ho per mail)
petons
ps- coi, que difícil és posar un comentari al teu bloc… a veure si ara m‘en surto… ufff
un somriure
Hola Mar. Per a deixar un brisall, has d‘ingressar al blog, fer clic en escriure i ja està. Solament que l‘escrit no apareixerà immediatament, sinó després de ser aprovat per la censura… :-) Una vegada aprovat, ho trobaràs publicat en la secció “col·labora”. Salutacions.
uuupppsss, “censura”, aaaiiisss
bé, però de pas corregeix-me les faltes perquè en faig moltes (perquè escric a raig)
:)