Skip to main content
Societat

La infinita paciència del laic

Per Dijous, 16 febrer, 2006Sense comentaris

Ens agrade o no, el centre del món ja no l‘ocupa Déu sinó les multinacionals, per molt que algunes comunitats religioses intenten dir el contrari als seus fidels i infidels. Hui la llei prohibeix la crema de llibres que antigament practicaven les religions occidentals, però, per contra, la llei no les penalitza quan aquestes pregonen als quatre vents els seus propòsits de censura de determinats productes culturals, com per exemple El Codi Da Vinci. I no les penalitza perquè també és de llei que es respecte la seua llibertat d‘expressió, el dret a expressar -i només a expressar- la seua censura.

Se‘m preguntarà: per què estàs a favor de l‘ús de la llibertat d‘expressió d‘una pel·lícula en la qual s‘exhibeix una imatge de Crist diferent del dogma catòlic i en canvi retreus l‘ús de la llibertat d‘expressió que s‘ha fet amb les caricatures de Mahoma? Pense que la diferència és evident. A la pel·lícula, que és una obra de ficció, el membre d‘una comunitat religiosa es converteix en assassí en intentar que no puga trascendir una imatge diferent de la vida de Crist; en canvi, en les vinyetes, connectades a la realitat, a l‘actualitat diària, s‘exposa una ridiculització que denigra el profeta, divinitat que —ho entenguem o no— ho és Tot per a milions d‘humans. Compte, no estic afirmant que el cinema sigue art i que les caricatures no ho siguen; dic que en un cas es tracta de ficció i en l‘altra de realitat. A més, d‘acord amb el que he pogut llegir en la premsa, a la pel·lícula no es qualifica d‘assassí a l‘opus Dei, sinó que hi ha un personatge en aquest col·lectiu que assassina; en la vinyeta, en canvi, el profeta queda retratat com a terrorista.

«l‘opus Dei ha fet una crida a la productora Sony Columbia perquè elimine del film les escenes que puguen ‘ferir els catòlics’», diu un diari. I la productora, que desitja rendibilitzar la polèmica, ha reaccionat amb la creació d‘una pàgina web per debatre el conflicte. Efecte bumerang, doncs… Diu l‘opus, no volem que es parle d‘això a la pel·lícula, i contesta Sony, doncs obrirem un fòrum per discutir-ho. Bona jugada de la multinacional, que de part seua té, a més de la llibertat d‘expressió, el lliure comerç, el capital i la globalització tota.

El que passa és que, ben mirat, aquests conflictes no provenen d‘un problema de llibertat d‘expressió o de llibertat religiosa, sinó de tolerància i respecte. Imaginem per un moment que tots els agnòstics i ateus fórem, en el nostre laïcisme, tan radicals com ho són algunes persones religioses, sobretot els jerarques, tant els musulmans com els cristians, i no comprenguérem ni permetérem que, per exemple, una catòlica estiguera en contra de l‘avortament obligant-la a avortar amb raons molt fundades. Això seria una guerra constant. Però no és així. Espere que, als laics, mai no se‘ns acabe la paciència i que continuem fent el valuós sacrifici d‘intentar comprendre a la gent religiosa, perquè esta gent continua donant mostres de què també s‘esforça, però en no comprendre res de res.