Lleixant a part l‘estil de Canal Nou… Mirem un altre. Per exemple: l’editorial del Levante-EMV, hui, dia Tou d‘octubre:
Las encuestas muestran de modo recurrente que la mayoría -inmensa- de los valencianos vive la cuestión de la identidad sin más dramatismos y compatibilizando perfectamente su doble condición bilingüe y cultural, su autoconciencia diferencial y su adhesión al proyecto democrático español. Ésa es la realidad.
La paraules clau: «immensa» i «realitat». Perquè immenses són les ganes del senyor redactor de l‘editorial de què la realitat siga exactament com ell l‘acaba d‘escriure i no com és: conflictiva i imperfecta. Perquè immenses són les ganes de què uns tinguem que «compatibilitzar perfectament» la nostra «condición bilingüe y cultural», mentre que uns altres no solament no en compatibilitzen cap sinó que a més ens imposen la seua única condició. Ara que realment, ben pensat, la realitat al final deu ser tot això que sol escriure‘s en els editorials dels diaris. Ep, i ho dic sense més dramatismes…
PD. Per cert, això de l’«autoconciència diferencial» deu ser l‘invent d‘una nova malatia.
