David, de LlunÀtic, escriu:
«Per què la poesia ens costa tant quan som adolescents? Ordinadors, dvds, mp3, playstations…. Tenen al seu abast un univers audiovisual on són uns autèntics mestres. Però en l‘art de perfilar la llengua, la poesia es converteix en un plom inescrutable. Paraules desconegudes, sintaxi recargolada i una «cursileria» que no s‘adiu gens amb el seu temperament joganer, sarcàstic i atabalat. Per a ells no existeix la pausa o el silenci com a aliats en la comprensió perquè el nostre món actual és frenètic; pares i mestres tampoc deixen lloc per a l‘aprofundiment en les coses amb la magnitud d‘informació que els donen.»
