Ona i cos, aquesta és la dansa
i aquest el mar on hem aprés de memòria
la ferida que ens proclama eterns
com un raig a l‘horitzó, com una llunyania
que en la sal de l‘aigua sagna i creix
més enllà de cada salm i de cada profecia
que l‘oblit sempre demana a canvi
d‘una última carícia.
