“La globalització institueix el seu propi calendari, la seua pròpia agenda temporal basada en les grans causes de la humanitat, mercancia fàcil que sense esforç els mitjans de comunicació multipliquen a escala planetària”
Podríem dir que últimament s‘han celebrat importants “dies internacionals”, com si uns foren més internacionals que uns altres: el Día Internacional de la No Violència contra la Dona (25 de novembre), el Dia Internacional contra la SIDA (1 de desembre) i el Día Internacional del Voluntariat (4 de desembre). Ara tenim Dies Internacionals per a tot i a este pas començaran a faltar-nos dies per a celebrar jo què sé quantes coses i, per tant, caldrà anar pensant a celebrar Hores Internacionals, Minuts Planetaris i Segons Globals. “l‘hora Internacional del Nudisme”, per exemple; així ens despullaríem de certs complexos. O la ‘Setmana Internacional de la Migdiada’. I tots a dormir per decret global i humanitari.
Allí on certes religions van fixar el santoral per tal de conformar, en l‘imaginari col·lectiu, una iconografia del temps consonant amb les voluntats místiques del poder establert, ara la globalització institueix el seu propi calendari, la seua pròpia agenda temporal basada en les grans causes de la humanitat, mercancia fàcil que sense esforç els mitjans de comunicació multipliquen a escala planetària. Sense desmerèixer el valor que tenen els “Dies Internacionals”, és a dir, eixe eco amb què afinen les capacitats auditives de la ciutadania, acabe sempre tenint la impressió que esta fixació ètica per etiquetar comportaments correctes, saludables i, en definitiva, “bons”, acaba convertint-se en un tendre però superflu aparador moral que ho allunya de la seua íntima finalitat: actuar per a resoldre o atenuar un conflicte determinat.
Els dies, internacionals o no, són massa curts per a segons quins problemes; en un mes, o dos, es pot deixar de fumar, però hi ha uns altres conflictes, més greus, que ens demanen molts anys, tota una vida o un segle sencer. Així que propose a l‘oNU la creació del Dia Internacional del Dia Internacional. Més que res, per estalviar en solemnitat i cerimònia, que és una cosa que sempre ens sobra.
