Velocitat que maleïm, que fem,
violència que som,
de la sang revolucions que ni un grat cadàver
a penes justifica tan dolç i en pau
sota el pes fulgent d‘un segle
que ja ni enlluerna.
Com sagnen les paraules, com de la llum
estàtues juguen a morir i més cruelment
daurar els estimats fills on no sabrem mai
si som.
Hem après ja a necessitar els assassins.
