Aquesta nit tornava de sopar per ahí amb la meua parella i he posat el Punt 2, segon canal del CanalOu, i he contemplat un reportatge magnífic. No és que fora magnífic per la seua adaptació a les meues idees i/o sensibilitats, però m‘ha sorprès gratament que la televisió pública valenciana puga ser (malgrat F. Camps, i molt de tant en tant), una emissora de tv pública i valenciana, que puga parlar d‘anarquisme, lluita contra el franquisme i obrir la seua finestra a personatges tan emblemàtics com el Rafa Arnal o Mateu Otero. El primer és un lluitador professional, i torturat per altres professionals, i l‘otero és un impressor dels d‘abans, dels qui odiaven tipogràficament la resignació. La seua impremta es manifestava. d‘arnal ja coneixia el seu discurs antifeixista (molt honorable, cert), però que en els temps que vivim ja no funciona. d‘otero sí que m‘ha sorprès el seu discurs més reivindicatiu, amb més força, més pràctic i solvent. Quan no existeixen sortides a certs conflictes, cal parlar d‘accions reals. Otero demostra això. Que d‘oratòria ja en tenim prou…: amb la dreta, amb Zapatero, Carod Rovira i Gabilondo.