Tot el dia pujant escales
que no menen enlloc
per fi et jugues la gravetat
en arribar a l‘onzè esglaó
com un pardal
que en tocar terra
és ja una pedra més
del camí
quin vent ara
sacsejant les persianes
tacons al carrer
fred als budells
has perdut la son
però un cos s‘adorm vora el teu
boira i pols
somni i fe
i t‘aixeques cor bategant
per descobrir que la mitjanit
alba perduda
torna a començar
