l‘ull de l‘huracà (…amb ulleres de sol)

Allò que, per part d‘un empresari insatisfet, semblava una venjança més o menys local i, en principi, sense més pretensions que el de fer una miqueta de mal, i prou, s‘ha convertit ja en un conflicte imparable que comença a esquitxar a tot el PP, si bé és possible que l‘atac vinguès des de dins del propi partit. L‘empresari en qüestió, Vicente Vilar, fart, cansat de tantes desqualificacions per part del net del Pantorrilles, és a dir, del president de la Diputació Provincial de Castelló, Carlos Fabra (res a veure amb Pompeu, ni de lluny), ha decidit tirar endavant els processos judicials, passe el que passe, tot i estar també tacat, i encara que la cosa dure una eternitat. Fabra ha estat acusat de delictes contra l‘administració Pública. Bàsicament, la presumpció implica que el sherif del condado (nom amb què era conegut popularment) tractava, a canvi de diners, de convèncer els ministres i al president del Govern, per tal que els tècnics agilitzaren els permissos d‘exportació dels productes de l‘empresari de la Plana. Si finalment es confirma que es açò cert i la justícia dictamina a favor de l‘empresari, tot el govern central patirà les conseqüències… O no? Em sembla, però, que estem encara a l‘inici d‘un llarg etcètera de corrupcions que a poc a poc aniran descobrint-se. ¿Quants empresaris poden estar ara en la mateixa situació que l‘actual denunciant, callant per por? Si la justícia li dona la raó a l‘empresari, significaria que l‘impost revolucionari no és paga únicament a Euskadi. També es paga a les comarques de Castelló. Bé, en aquest cas l‘impost caldria adjectivar-lo a l‘inrevès: contrarrevolucionari.