Mapes

Terror dona veure últimanent tants mapes del món en la televisió, on els estats són marcats amb colorins com porcs que van al matament segons la seua posició respecte a l‘insistit conflicte d‘Irak, interés absolutament creat i “made in EEUU”. Lacojuntura ens recorda anys terribles del segle passat. La insolent dissencció del planeta a través dels mapes exhibits en els televisors de tot el món és, en definitiva,l‘evidència de què vivim una situació prebèl.lica. Terror fa comprovar que així com Franco i Mussolini recolzaren Hitler durant la Segona Guerra Mundial, erigint una pseudodemocràcia reblerta d‘autoristarisme, Aznar i Berlusconi —animats per Blair— recolzen Bush sense oposar ni un sol “però”.
El país que hereta el paper protagonista són els EUA, i el seu president realitza una perfecta adaptació a la idea nazi de l‘”espai vital”, que Hitler llavors posà en pràctica, si bé ara la “vitalitat” depén del control del petroli i de l‘èxit militar amb el qual es guanyen vots en sa casa. Després d‘Afganistan i d‘Irak, quin serà el pròxim país sentenciat com a “terrorista”? Per contra, Alemanya i França, es mantenen ara cautes, “aliades” i oposades a la intervenció en territoris àrabs. Una vegada més, un conflicte internacional demostra que la Unió Europea és un mirall de miratges, i que el seu mapa s‘esquinça amb la mínima tensió de forces, afavorida per la invisible intel.ligència de polítics com Aznar o Berlusconi, que semblen terriblement feliços amb el seu lamentable paper seguidista d‘actors secundaris.
¡Però si ni tan sols els donaran l‘Oscar de rebaixar-los el preu del barril de cru! El que hauria d‘invadir Bush és Galícia, així podria emportar-se pacíficament tot el cru del Prestige, que allí contamina i els EUA necessiten. Entenc, però, que no es el mateix fer fora a Saddam que a Fraga. Aquest últim resulta més difícil.