I qui se‘n recorda encara de Bin Laden? Bush ja ha abocat al fem la barba del “terrorista” més buscat, com una foto vella, oblidada i esgrogueïda que ja no li aprofita. El pas del temps dilueix a poc a poc la figura d‘aquell home que per un any personificà, en occident, al mateix dimoni, gràcies als conjurs mediàtics dels Estat Units. Karl Marx, un altre innombrable per a l‘establishment dels EUA, al.ludia fa ja molt de temps en el seu manifest a la curiosa capacitat revolucionària de la burgesia, una classe que “amb la seua submissió a les forces de la naturalesa” havia activat “mitjans tan potents de producció i de canvi” que, per contra, progressivament, anava transformant-se en una mena de “mag que ja no es capaç de dominar les potències infernals que havia desencadenat amb els seus conjurs”.
Marx, que també portava barba, no es referia a la mateixa cantil.lena de sempre (que el capitalisme moriria “víctima de les pròpies contradiccions”), sinó que concretava sobre les formes que adoptarien aquestes contradiccions, com ara l‘exhibició de les negres arts amb què es tracta de persuadir el planeta de l‘amenaça que —per exemple actualment— personificaria Irak. Recorde que, l‘any 94, servidor preparava un treball universitari sobre l‘estratègia mediàtica amb què els EUA recolzaren a Aristide com a “primer president democràtic d‘Haití”, a força d‘intervencions militars sobre el país per tal de “restaurar la democràcia”, lema oficial de Clinton. L‘estudi el vaig titular “els bruixots del vudú recolzen a Aristide”.
M‘imagine avui a Bush contemplant els jaciments de petroli d‘Irak des de la seua bola de cristall, intentant inventar-se un conjur més eficaç que la cançoneta de la possessió d‘armes de destrucció massiva. No m‘estranayria que la pròxima entrega de Harry Potter tinguès a George Bush en el paper de professor de màgia negra, tan negra com el petroli que vol arrabassar.
