l‘hidrogen, bella paraula, és un gas incolor, insípid, altament inflamable no tòxic. En les últimes setmanes, el gas ha aparegut intermitentment als mitjans de comunicació en forma de magnífica energia de gran futur, sobretot en els suplements de premsa dedicats al motor. Fa anys que estan en marxa projectes científics per a assolir la substitució del petroli per un altre combustible; de fet, recentment, el comissari europeu del gremi oficialitzà des de Brusel.les la creació d‘un grup d‘alt nivell sobre tecnologies d‘hidrogen. El gas en qüestió seria capaç, aleshores, d‘impulsar automòbils i de generar energia per a tota mena d‘indústries,substituint fonts d‘electricitat, bateries de telèfons mòbils, etc. El panorama es pinta sospitosament bellíssim quan justament és des d‘uns mesos que ha augmentat la pressió dels EUA sobre Irak per tal d‘instaurar un control sobre l‘or negre, el combustible estrella: el petroli. El 23 de setembre de 2002, el diari francés Le Monde publicà un article de Jeremy Rifkins, director de la Foundation on Economic Trends, sobre l‘hidrogen com a energia de futur, per eterna, neta i barata. l‘ecologisme i bona part de l‘esquerra foren seduïts pels seus raonaments.Tanmateix, com s‘ha explicat des de la premsa belga, cal esmentar que bona part d‘aquestes idees formaven part d‘una campanya publicitària de la General Motors en la promoció d‘un vehicle que funciona a partir de l‘hidrogen, que és una gas abundant en l‘univers, però escàs al nostre planeta: no existeix en estat natural. s‘ha de generar en combinació amb una altra substància, neta o contaminant. De moment, a les multinacionals del motor els fa el paper: promocionar-se amb l‘etiqueta d‘ecològiques. Tant de bo que tot que siga molt més que simple campanya publicitària.