Desemparats

Si vosté no contesta a la carta que pròximament li enviarà l‘Institut Estatal d‘Estadística per a ser inclós en un llistat destinat a la venda a distància i prospecció comercial de tota mena d‘agents empresarials, no formarà part, en principi, d‘aquest cens promocional. L‘Estat, però, dubta una vegada més del seu dret a la intimitat, a la imatge i a la protecció de dades personals quan, en boca del director de l‘agència de Potecció de Dades, Juan Manuel Fernández, es declara que el silenci dels interessats s‘entendrà com un «consentiment tàcit». Declaracions a banda, queda clar que, amb el regnat dels ordinadors, el control de dades dels ciutadans és total. La Llei Oficial de Protecció de Dades o la polèmica Llei dels Serveis de la Societat de la Informació (LSSI), no poden aturar la gran quantitat d‘ofertes que cada dia truquen a les portes, als auriculars o als correus electrònics de les nostres cases: televenda, notificacions postals de falsos regals i diners fàcils, venda d‘enciclopèdies…, entre moltes altres coses. Aquestes agressions no són res al costat de les autèntiques amenaces: t, l‘us de dades sanitàries per part de les asseguradores, la transmissió de dades econòmiques personals entre els bancs, l‘el.laboració de “llistes” de control polític i/o religiós… Avui comença a caminar la LSSI, que en l‘article 21 prohibeix l‘enviament de comunicacions publicitàries per correu electrònic si prèviament no han estat sol.licitades per l‘usuari, amb sancions que pugen fins als 150.000 euros… Com podem demostrar que no hem sol.licitat res de res? I si s‘inventen que ho hem sol.licitat? Fa poc es constatà que el 46% de les tendes virtuals no empren un canal segur que assegure la confidencialitat de les dades, a les quals poden accedir terceres persones, fins i tot el número de les targetes de crèdit. Ens estan convertint en deficients socials. No som ningú.