Descloure les respostes

Per Empar Sáez

Empar SáezIniciaré la presentació del llibre «Preguntes» ressaltant un aspecte que em va sorprendre especialment: en Josep explica, en el breu epíleg, que va escriure el llibre tot just en un mes, d’una revolada (després vindrien els llargs mesos de correcció, i composició del poemari…). Aquest breu espai de temps en què està escrit, el format triat (són 21 poemes interrogatius) juntament amb la urgència, potser la necessitat guaridora davant la circumstància vital que l’empeny a escriure’l, fan que aquest llibre tingui una unitat extraordinària, i en aquest sentit, entre d’altres que intentaré esbrinar breument a continuació, és un llibre molt compacte i rodó.

En Porcar ens parla, en la solapa del llibre, de la rodonesa de l’interrogant, del doble interrogant dels amants, que acarats s’amplifiquen tristament fins a l’infinit i els arrossega a un terreny angoixós. Fixeu-vos el que ens diu la Dolors Miquel en el pròleg: «En la desaparició del miratge amorós hi apareix la pregunta».

Hi afegeix: «Quan la pregunta comença a aparèixer en la vida amorosa és senyal, indici, auguri de desfeta, de naufragi».

I així, a ritme de pregunta, en Josep Porcar ens atansa al sentiment de pèrdua, d’acomiadament. També a la solitud, al crit, la buidor, el desengany… Però tanmateix, hem après que la pèrdua, i les emocions que provoca, no tenen un sentit únic, poden desblocar, impulsar la construcció d’altres realitats. I com una resposta, el patiment del poeta es transmuta en la unitat artística d’aquest llibre. La veu singular d’en Josep Porcar salva tots els paranys que la temàtica d’amor/desamor podrien parar-li, en el terreny literari.

És interessant adonar-se que la poesia i els interrogants desclouen dins nostre una melodia similar. L’interrogant representa la fam del poeta, qui pregunta té, sobretot, fam de preguntes, i sap molt bé que les respostes no li seran donades sinó amb el temps, com el significat d’algun poema que no es revela fins temps després de ser escrit o llegit. D’aquesta manera el temps seria el gran escultor de respostes, almenys d’algunes respostes i per a qui les vol cercar; sabent, però, que mai no les tindrem totes.

En Josep dedica el llibre Als que esperen, és una dedicatòria bellíssima que desvetlla, desplega, tot seguit, dues preguntes: Qui són «els qui esperen»? I què esperen? Podrien ser, potser, els que sustenten aquesta ingenuïtat innata dins d’un cercle d’esperança i d’indagació al qual no poden renunciar, i els salva, els autoalimenta per a continuar girant al voltant de l’amor, del coneixement i de l’art? Podrien ser aquests els que esperen?

preguntes_004_notesAprofundint encara més en el símbol de «Preguntes», el doble interrogant que giravoltant adopta la grafia de dos cercles entrellaçats, el símbol de l’infinit, fixeu-vos en el que ens diu l’Octavio Paz: la figura geomètrica que simbolitza un poema, és un cercle, una esfera. El poema es tanca en ell mateix, és un univers autosuficient, quan acaba es reprèn i es recrea. Jo diria que arribar a aquest instant de creació sublim, d’autosuficiència, d’infinituds que ressonen en cada poema, ja és un triomf, i és aquesta la victòria que en Josep Porcar aconsegueix en cada un dels poemes del llibre.

D’altra banda, tots sabem que un bon poema és irreductible a una explicació fàcil —el mateix poema transcendeix qualsevol intent de simplificació, va molt més enllà—, una bona pregunta també conté dins seu múltiples respostes, la pregunta per si sola ja és una resposta, és rebel a les autocomplaences, cerca el coneixement i la reflexió, la saviesa, vol arribar al límit de la interrogació, a allò que no pot ser dit, que no coneixem, no surt del seu cercle, de la seva rodonesa. També el poeta, en Porcar, en un joc opulent d’imatges viscudes i imaginades, amb recreacions i revelacions de gran potència artística ens porta per un terreny bellugadís i ondulant, entre l’amor i les preguntes sobre l’amor viscut, entre vigília i somni dins d’aquesta espiral de somni que vivim.

Voldria ressaltar, per finalitzar, que aquest llibre ens ofrena amb el guany que poden tenir totes les pèrdues; en ell hi trobareu una veu poderosa i molt creativa, que ha mirat des d’una gran alçada interior i ha recreat la seves vivències amb «preguntes-poemes-pont», de gran intensitat, que en llegir-les ens duen a un altre paisatge, a una altra riba, potser molt més endins de nosaltres mateixos.

Dir-vos, i amb això ja acabo, que el llibre és una edició d’autor, numerada i signada, molt acurada, on tots els detalls s’han treballat bé, perquè l’embolcall de les paraules també sigui bell.

Com veureu, l’acompanyen magnífics dibuixos de l’artista Porcar Queralt, el seu pare; això, evidentment li confereix una emotivitat i un valor afegit a l’obra. I a la vegada, cada poema ve precedit d’uns versos que ens permeten seguir el rastre, i això sempre és interessant, d’algunes de les lectures i dels poetes d’en Josep Porcar.

 

preguntes_006_frontispici