«Preguntes» veu la llum

Preguntes, ideograma, infinit, interrogant

Infinit interrogant, ideograma.

Com havia previst al colofó del llibre, la impremta m’ha lliurat avui dia 3 de març, aniversari del traspàs del poeta Ausiàs March, una caixa amb els cent exemplars de «Preguntes». Dimarts i tres, que per a mi és una xifra plena de significat i significant, reveladora, nominal. El 3, forma i fons, que tipogràficament és la meitat del 8. Gràficament, aquest 8 és idèntic al símbol de l’infinit, que es dreça i dibuixa, filagarsat, incomplet, un interrogant, l’ideograma de la coberta del llibre. Com ja va passar amb «Els estius», potser aquesta és per mi la fase més bonica, aquest goig d’agafar d’un en un cada exemplar amb les meues mans, com si d’un fill es tractara, i numerar-lo, signar-lo i fer-ne amb molta cura les dedicatòries a tots els que me l’heu demanat. Dedicatòries que en molts casos tornen a ser preguntes, segons el destinatari o la destinatària, qui sap si amb resposta. «Preguntes» és un substantiu en plural, però també la forma verbal del present d’indicatiu de la segona persona del singular: tu preguntes. Que, per cert, si preguntes, encara estàs a temps d’aconseguir-ne un exemplar numerat.

 

preguntes_001_caixa preguntes_002_numeracio preguntes_003_contracoberta preguntes_004_notes

preguntes_005_proleg preguntes_006_frontispici preguntes_007_dedicatoria preguntes_008_tramesa

«Els estius», nou poemari i en Internet

els estius

Els estius és un llibre de poemes que, predicant amb l’exemple, he volgut publicar a Internet. Les raons s’expliquen en la nota introductòria del poemari. És un PDF interactiu que podeu descarregar ací o bé fent clic sobre la portada del llibre. El podeu llegir en la pantalla de l’ordinador, en un ebook o imprimir-lo en paper. També podeu triar la versió online d’ISSU per a fer-ne una ullada ràpida (compte, aquesta no és tan interactiva ni tan llegible com la versió de descàrrega).

Com treballe en una impremta i tinc algunes ferramentes, estic preparant una edició limitada en paper, que anirà numerada, signada i dedicada a les primeres cent persones que me’l demanen. Fetitxistes? Ací hi podeu fer l’encàrrec.

El poemari, d’Edicions DosPuntZero, es troba sota la llicència Creative Commons amb les condicions de reconeixement, no comercial i sense obres derivades, amb validesa legal dins el marc jurídic de l’estat. Per cert, si no teniu Adobe Reader, o teniu una versió vella, el podeu descarregar ací.

En parlen Notícia Vilaweb Video