(A la memòria del teòleg
mossèn Joan B. Manyà)
Només en rars instants el món és bell.
(Rarament parlaríem d’harmonia.)
La fosca sempre venç la llum del dia
i el llop, com és sabut, mata l’anyell.
En absurdes raons deixem la pell
i en inútils combats la valentia.
D’entre totes les coses l’home tria
sempre la més nociva per a ell.
Vivim en un paisatge d’ombra i d’ira.
I, més enllà d’això, ¿com no hi ha res més,
no hi ha la pau per què el cor sospira?
Si –com molts asseguren– Déu no hi és,
fóra la vida una fugaç guspira,
parèntesi de llum en el no-res.
Gerard Vergés
de «Lliri entre cards»