No és de marbre
el laberint de blancs
entre els mots, ni aire.
Allà el silenci respira.
Allà el sender i el nom.
Allà núvols d’ambre.
Allà petons de nens.
Allà tota la cal·ligrafia
giragonsant al palmell.
Allà els focs de l’illa.
Allà la llum del temps.
Allà som el vent.
~ · ~
An orchestra conductor
of nature music.
Leaves shine singing
at the season of your eyes.
Roots illuminating us
in the dark side of its silence.
The branch, the lightning,
the life of light in slow motion.
Your lips tonight.
~ · ~
des de darrere
d’on parla el vent
el pensament lluny
remor de persianes
a ràfegues gat
s’eriça a paraules
a dins pronuncia
mar de febrer
~ · ~
Versos d’un pres
en cartes no enviades,
enrotllades per sempre
dins d’un petge del llit
de la cel·la en runes.
D’allà l’eco, efímer
com un somriure lleu.
~ · ~
Espectrals, entre lents llençols
de boira, desperten planes i viaranys.
Quan s’aixequen, una ànima aliena
i secreta se’ns avança, i encara un tel
de son i somni translluu, als ulls,
un besllumant rastre d’estrelles.
Un cavall blanc ens mira en silenci,
com qui vetlla la fonda absència
del camí on aviat no hi serem.
Llavors, ens és retornat l’esguard.
~ · ~
primer i darrer
acte
entre caigudes
fulles reneixen
dracs d’or
i de nou els feu
cendra i buit
caliu tumefacte
ous de reu sou
mameu del més plàcid
desparasitar-se
i morts
d’hora nieu
la nit
sort d’ales ser
llet de pollastre
foc inexacte
d’enlairar-vos
a vosaltres
i l’oblit
~ · ~
Als teus llavis dibuixat
un mateix silenci estalvi,
com un paisatge nevat.
Roses per ulls tinc, que sagnin,
que posin roig sobre blanc.
Fred silenci, fred callat,
que cap taüt no es destapi.
Morin els morts no matats.
~ · ~
Fica el puny buit
dins de l’albada i obre
la mà: una rosa.
~ · ~
No es cap silenci.
Més aviat una dansa
de cuc que s’arrossega
suaument aventurera
amb fressa de mudança,
una rònega remor de rosada
on la muda abandonada
repta rastres de la pell
que somia mentre calla.
~ · ~
Setembre o el temps
despullat que no acaba
de caure dels plàtans.
Uns volen acotxar-se.
Uns altres treuen pit.
Ara fred, ara calor, dic
això que en diem oratge
i algú en diu cos, ara absent,
ara present i ara crit
—o simplement un silenci
que tus en la nit.
~ · ~