Torna-hi

Et, maniant délicatement le liséré bleu
de sa longue ceinture blanche, il ajouta:
—Qui nous empêche donc de recommencer?
Gustave FLAUBERT, Madame Bovary

tornahiI no l’àngel, no
el mort. I jo tampoc.
No és cap vaivé, sinó un
torna-hi, torna-hi, torna-hi…
Infinites vegades
he provat que el blanc s’abraça
al blau, l’escuma folla
de l’ull a la cintura del mar.
Així, amor, he acariciat l’horitzó
d’ulls clucs, recargolant
imparablement com l’onada i l’ou
el verb recomençar.
T’estime. T’estime. T’estime.
Torna-hi, torna-hi, torna-hi…
I ara que plori l’enterramorts
i que cavi el seu darrer clot per
plantar una flor.

Dedicat a Màrius Sampere, infinit

Umbracle

And admire the snapdragons and dahlias,
Thinking how quiet and peaceful
The garden is.

Amy LOWELL
dahlia

Dahlia, 1914

N’olores l’ombra, l’admires
al mirall del bassal. Perd pètals.
Però la dàlia no hi és. Enlloc.
Si hi xiuxiueges, sordes sinèstesies
de l’absència l’aigualeixen
—respecta el somni del bulb.
Surts del jardí de puntetes.
Tanques la porta en silenci.
Obris el paraigua amb desgana.
Fa massa que plou en el record.