Al món hi ha 442 instal·lacions nuclears operatives i 22 més en construcció, segons l‘Agència Internacional d‘Energia Atòmica (AIEA). El primer lloc, en reactors operatius, l‘ocupa els Estats Units (104), després França (59) i el Japó (54). No han sigut poques les tragèdies nuclears patides al segle XX. En agost del 45, la ciutat japonesa d‘Hiroshima va rebre el primer bombardeig nuclear de la història.Tres dies després, l‘exèrcit d‘Estats Units llançà una altra bomba sobre Nagasaki. Els dos atacs van matar a més de mig milió de persones. El primer accident a gran escala en una planta nuclear civil es va produir en març del 79, a conseqüència d‘una fusió parcial d‘un reactor de la planta de Three Mile Island en Harriburg, Pensilvania (EUA).
Però l‘accident més greu que tots recordem sense esforç és el de Chernobyl, en 1986, quan el reactor quatre de la central nuclear situada en l‘aleshores república soviètica d‘Ucraïna va sofrir el més greu incident nuclear de història. El reactor superà 100 vegades els màxims admesos, s‘inicià un incendi i s‘expulsaren a l‘exterior vuit tones de combustible radioactiu després d‘una doble explosió. Més de cinc milions de persones afectades.
En 1968 s‘acordà el NPT, el Tractat de No Proliferació Nuclear, que restringia la possessió d‘armes nuclears únicament a cinc països: Estats 🔗s, Regne Unit, la ex Unió Soviètica (ara Rússia), França i Xina. Tot i això, se sospita que païssos com Israel, Paquistan, Corea del Nord, India i alguns altres han dut a terme certs assajos. El tractat ha servit, doncs, per a que proliferen. I ara resulta que és Iran la formiga atòmica en el punt de mira nuclear dels païssos més atòmics. Pretextos.
