Hisenda ha iniciat la comprovació de la situació fiscal de les Sicav (Societats d‘Inversió de Capital Variable), vehicles d‘inversió de les grans fortunes. La investigació afecta a set gestores, de les quals se sospita que han usat accionistes de palla per a ser considerades Institucions d‘inversió Col·lectiva i poder així tributar els seus beneficis a l‘1% (!).
Per què les grans fortunes es valen de les Sicav? Són societats anònimes cotitzades, regides per la normativa reguladora de les Institucions d‘Inversió Col·lectiva (les IIC, que autoritza la Comissió Nacional del Mercat de Valors o CNMV), i també per la Llei de Societats Anònimes. Per tant, a més de complir totes les obligacions sobre capital mínim, nombre d‘accionistes, informació, etc., pròpies de les societats cotitzades, també han de respectar les normes de funcionament de les societats anònimes: òrgans d‘administració, estatuts, règim comptable, etc.
La qüestió és que les SICAV estan subjectes a l‘impost de Societats, però en canvi disposen d‘una dolcíssima fiscalitat : tributen a un tipus de l‘1%. Vet ací la mare dels ous. Per a gaudir d‘aquest règim fiscal privilegiat solament necessiten estar inscrites en la CNMV i ser admeses a negociació en Borsa. I això és, tal com sona: legal. Val. Accetarem “polp” com a animal de companyia.
Deixant ara de costat que un de cada tres euros és negre i que el ministre Solbes necessitaria a l‘exèrcit nordamericà amb uniforme d‘inspector per a controlar-ho, s‘ha sabut ara que hi ha 130.000 rics amb més d‘un milió d‘euros cadascun a Espanya. La notícia no és que tenim més ciutadans rics, sínó que una bona part d‘ells no ha eixit al pati a formar davant del fisc. A Solbes no li eixien els números. Sembla que determinades Sicavs s‘han convertit en autèntics paradisos fiscals. Veurem què passa, perquè els noms dels qui pressumptament han defraudat està en els registres particulars de la CNMV. Hisenda no ha de buscar molt.