En relació a l‘ús del valencià com a llengua “cooficial” de la Copa Amèrica de Vela, Pere Fuset, de Bloc Jove, afirmava: “Volem que el valencià siga considerat com a llengua cooficial de l‘esdeveniment esportiu d‘importància internacional i siga emprat en la imatge oficial del logotip i en tots els elements publicitaris i informatius”. Perfecte. I tot seguit convidava ¡al PP! (“no me llames iluso porque tenga una ilusión”) a convertir la fita en “una targeta de visita de la nostra cultura tan important com la que suposà als catalans les Olimpiades o als andalusos l‘Expo‘92”. Joan Mansanet, secretari comarcal del Bloc a València, recordava a l‘alcaldessa de València, Rita Barberà, i als organitzadors de la 32ena. edició de la copa que “l‘ús del valencià en l‘organització de la competició esportiva de vela és obligatòria si reben fons de les Administracions”; i, Estatut en mà, els traduia que “l‘estat d‘autonomia garanteix l‘obligatorietat d‘usar el valencià com a llengua cooficial”. Ramon Cardona, de EU-L‘Entesa s‘afegia a les reivindicacions.
Tot això és diu, senzillament, reivindicar la llei. És a dir, reclamar l‘acompliment d‘allò que ja està legislat. I és que som molt exòtics, nosaltres, els valencians, per no emprar un altre adjectiu: no existeix cap altra nació d‘Europa on siga necessària la reivindicació de la llei. La llei, que es reivindica per si sola! Doncs al País Valencià no. Fa segles que no. Que res de res. De fet, el Bloc i EU-L‘Entesa ja han anunciat “mobilitzacions reivindicatives”. Val.
Ben mirat, lingüísticament, la qüestió no és tant que la Copa Amèrica puga comparar-se o no a les Olimpiades o a l‘Expo. De fet, lingüísticament, la qüestió no és ni tan sols la Copa Amèrica. Aprofitar l‘esdeveniment per a exhibir (…i no molt més enllà del cap-i-casal) que al País Valencià no es respecta la llei em sembla que sí, val, que és necessari, però insuficient. I el Bloc i l‘Entesa ho saben. Què fem?
