Informes inhumans

La setamana passada, el Departament d‘estat dels Estats Units va fer públic el seu Informe Anual sobre Drets Humans, uns papers oficials del govern nordamericà on es denuncia, enguany, que els maltractaments a les dones, el tràfic de prostitutes i les discriminacions salarials entre sexes continuen sent un gran problema en l‘Estat espanyol. Quina novetat! En primer lloc em pregunte: i per què açò li importa ara i no abans al govern dels Estats Units? I segon: què fan ara els ianquis denunciant violacions de drets humans que es produeixen en uns altres estats del món quan, per posar un exemple, els mateixos EUA no han abolit encara la pena de mort? Per no parlar ja d‘invasions de païssos al marge del dret internacional, la instauració de dictadures a l‘estranger o de la violació de drets humans en Guantànamo, on l‘administració nordamericana sotmet a tantes vexacions als presoners de guerra presumptament talibans. La hipocresia és més gran encara: en els EUA, les dones pateixen abusos físics cada 9 segons, i per si no m‘entenen, ells, ho diré també en anglès: “A woman is physically abused every 9 seconds”.
Guardians com es creuen de la democràcia i la llibertat, quan veig que els Estats Units fan tan alegrement aquesta mena d‘informes sobre drets humans, no sé si posar-me a riure o a plorar. Imagine que, com que a Espanya hi ha dos terrorismes contundents, el domèstic i el d‘ETA, és possible que l‘imperi s‘estiga plantejant ara una ocupació de la piel de toro al més pur estil Bush: “si en la muntanya hi ha incendis, tallarem els arbres; així no hi haurà incendis”. La imbecilitat de Bush no sap, ni sembla que l‘interessa saber-ho, que quan més gran és el desert, més força té el foc. I el silenci. Estan bojos, aquests americans… Cada dia pitjor. I no ho saben.