«Alfabet (6)», d’Inger Christensen

Per més social que es proclame, l’ésser humà tendeix a comportar-se com si res no existira una mica més enllà del seu nas, i m’hi incloc. Per això, de tant en tant, els poetes han de recordar tot allò que existeix, que flueix sense mans ni controls remots, i tornar a anomenar-ho. Inger Christensen.

Versió MP3

fiskehejren findes, med sin gråblå hvælvede
ryg findes den, med sin fjertop sort
og sine halefjer lyse findes den; i kolonier
findes den; i den såkaldt Gamle Verden;
findes også fiskene; og fiskeørnen, fjeldrypen
falken; festgræsset og fårenes farver;
fissionsprodukterne findes og figentræet findes;
fejlene findes, de grove, de systematiske,
de tilfældige; fjernstyringen findes og fuglene;
og frugttræerne findes og frugterne i frugthaven hvor
abrikostræerne findes, abrikostræerne findes,
i lande hvor varmen vil frembringe netop den
farve i kødet abrikosfrugter har

Inger Christensen

ALFABET (6)

(versió de J. Porcar)

les garses pescadores existeixen, amb els lloms arquejats,
de grisencs a blavosos, amb bescolls negres
i cues brillants existeixen; en colònies
existeixen; en l’anomenat Vell Món;
existeixen també els peixos; i la perdiu blanca, l’àguila,
el falcó; les herbes aromàtiques i els vellons de les ovelles;
els productes de la fissió existeixen i les figueres existeixen;
els errors existeixen, els instrumentals, els sistèmics,
els aleatoris; el control remot existeix i els ocells;
i els arbres fruiters existeixen, i la floració del fruit
a l’hort d’albercoquers existeix, els albercoquers existeixen,
en camps que amb la calor rebran exactament
el mateix color que el moll dels albercocs en carn viva

5 comentaris a “«Alfabet (6)», d’Inger Christensen

  • 12/24/2009 at 8:41 pm
    Permalink

    Moltes gràcies per recordar-nos la importància de les coses que no hem d’oblidar!

  • 12/28/2009 at 7:31 pm
    Permalink

    Diria que la mateixa ruda dolçor d’un albercoc t’ha guiat, gràcies!
    De tots els albercoquerars caps com els dels peus del Canigó, capaços de fruitar mentre encara els cims estan emblanquinats.

  • 12/29/2009 at 10:06 am
    Permalink

    Una llàstima no haver trobat imatges d’aquests del Canigó. Després de dies de cerca vaig topar amb els del vídeo, que són gairebé tots japonesos (Prunus Mume).

  • 12/31/2009 at 11:25 am
    Permalink

    M’agraden molt els vídeos que fas. Sempre he llegit poesia amb por, molt pareguda a la del profà en música clàssica. La teua traducció en imatges me la fa més accessible. Espere que també el 2010 ens regales aquestes meravelles. Bon cap d’any!

Commentaris tancats.