Diafragma o pupil·la, líquida, la llum
no té aire i mira, dilatant-se, com una foto
perduda amb esguard fred de nina.
vòrtex de llum
tots els òvuls
per al mort
espermatozoide
galàctic
sargantana
d’un sol ull
que no sap
mai si perd
cap, cua o cul
tot un misteri gàstric:
els estels són una plaga
nosaltres en fem cançons
res no resta verge
i déu no té collons
torca’t, Demetra, els llavis
quin silenci al teu ventre!
l’univers
en un vers
un forat negre
alhora es mou i no es mou
René DESCARTES
exacte? mai
no hi compta
al vent somiat
un núvol d’or
davall de dits tous
el cranc càlcul d’aigua
a les busques lentes
formigues creuen
córrer a contrallum de tot
com un riu de dents cuquen
fondes pel verd
plor d’un nen la xifra
improbable sempre
el rastre fòssil de l’última
pota de formiga al remolí