Cip als peus del Penyagolosa

…sarà tutto finito ancora una volta.
Attilio BERTOLUCCI

Cors surant entre els verds, però quin
el teu, lluny i pregunta alhora en el vent
que respira encara, fugaç rosella de cim.

Si ara t’alces i brilles, darrer crepuscle
sobre el mas, te’n recordarem la sang,
per què l’esclat, com d’alta la batalla?

Dellà de les falgueres on vas guiar-nos,
reposa ara tu, en aquell revolt del sender
on sempre les roselles viuen encara i encara.

Roselles al cim, foto de J. A. Ginés i Camahort

A Joan Antoni Ginés i Camahort, sit tibi terra levis, 17-VIII-2021

Roselles

roselles-p
roselles-p
El Penyagolosa entre roselles (J.P., 2017)

Mentre aquesta mata siga verda
hi haurà roselles enceses sota
cels blaus, rere muntanyes brunes,
emmirallades com cors dins d’ulls
que esclaten silencis vermells:
quanta vida esperant dues paraules.
Com anys llum travessa la sang
la profunditat de camp del poema.
Al fons, entre tiges, sendera i cim.
Cap paraula atarda un instant.

 
Per a Imma