Il miele ultimo dell’ombra

Els poetes Marta Vilardaga –que també n’ha posat la veu– i Federico Federici han traduït a l’italià Guant, el poema proemial del meu llibre de poemes Anys llum, que podeu visionar i llegir ací mateix. Stame della carezza, ballo / per il polline senz’ape…

GUANTO

Dove hai perso un guanto è nato un fiore.
Anche se assente, si nomina ogni petalo
così? E unghia e spina contropelo,
quasi la spora tremasse nell’impronta
e si sentisse forse il tatto già a memoria
abbandonato ai corrimani di città.

Dove hai perso il guanto è cresciuto il fiore.
E non un dito. Stame della carezza, ballo
per il polline senz’ape, della mano che non torna
soltanto sangue, giglio schiacciato, diaspora
a frotte, il miele ultimo dell’ombra.

Tr. Marta Vilardaga & Federico Federici

GUANT

On vas perdre un guant ha nascut una flor.
També absent, és així que ha de ser dit
cada pètal? Espina i ungla a contrapèl,
com si al rovell fremís l’espora, algú
potser en sent, de memòria, el tacte
abandonat als passamans de la ciutat.

On vas perdre el guant va créixer la flor.
Cap dit. Estam de la carícia, pel pol·len
ball sense abella, de la mà que no hi torna
només sagna, lliri masegat, diàspora
en tropell, l’última mel de l’ombra.

J. P.

Intempèrie

The bat is dun with wrinkled wings
EMILY DICKINSON
paraigua-perdut-q

Fotografia: «Bat», JP, juliol, 2017

Sol.
Pertot dits trinxats
de pluja a l’ull, bru
escantell de nits
al ras.

Vol
rasant de corb.
Miols massa lluny
de l’ombra extirpada
d’un gat.

Dol
sense fi, àngel
caigut d’hora contra
l’oblit, l’ala batent
d’un ratpenat.

Alcohol
a la nafra, pura
cicatriu del vi, bruixa
descavalcada a glops
de sang.

Juliol.
Nu, buit dins
del guant d’una mà
buida de paraigua,
un adéu manc.