Vull retrobar allò que el seny rebutja
però que el cor, esmaperdut, delera.
Vull assolir el blau d’una quimera
sota l’ombrall de l’emotiva pluja.Jo vull cantar i faig la ploranera
cançó d’amor que a la donzella enutja.
Jo vull plorar, i m’ix la cançonera
veu de l’enyor que l’esperit sopluja.Vull atansar, de nit, la llum del dia;
vull lluitar per ma pau, vivint ma guerra.
Jo ja no sé què vull ni el que voldria,
quan la boirina és bres de ma desferra.Miquel PERIS (29-IX-1969)
De «Vull assolir» (1969-1970)