Poeta i mussol, piulades al vol (XIII)

M’inclino / i beso la terra que serva l’empremta / del cor sobre el llim.
Concepció G. MALUQUER

Pot d’un profund silenci / sorgir un so clar. / Tocar una roca amb molsa / consola.
Joan VINYOLI

BrmUgyXIgAARakx.jpg-large

~·~

Arestes que no encaixen, rajoles
que no acoblen, remor sostinguda
d’escantells que s’acomoden.

Runes, rajoles, manises

~·~

Carrers no, murs.
Fantasmes travessats
per hams de pluja.

By3RqyeIIAAfY88.jpg-large

~·~

En tota fita de baladre
reverbera la sang d’un lladre.

Baladre

~·~

Puja la nit en flor.

Bs7c-UUIQAEHF25.jpg-large

#AlliumCaeruleum

~·~

aquesta llum et recorda saba
de memòria et sap branques
amunt et travessa
i és de figuera

#bacora

~·~

Jocs de cintura, genolls vençuts,
del seny al despreniment, tot és pols
entre l’alè que boxeja i el vent.

#dribbling

~·~

Ull de rou l’última llàgrima.
De tan blanca, impura, cobaltissa
sagna la negra infinita
flor impossible.

nit cobaltissa

~·~

En Braille i de memòria,
com un vals lent sobre l’absent
pell dels dies, dits
en silenci.

~·~

Tot propici per capbussar-se
en raucs de granota absorta.

~·~

Impossible acabar un poema intolerant
a la natural propensió de l’oblit.
Besllum de boira, la memòria
només rauca; no verbalitza fronteres.

~·~

Obertes enlaire, rels
al vent i tecles blaves.
Al cel arbrades,
trenquen l’horitzó
pianos on jo hi veig
dues cames!

~·~

Finestres obertes. Vents d’ales
remotes assaonen tanys ínfims.
Només això m’explica el misteri
del sabor de l’avellana en dies de pluja.

~·~

Eixam de nàufrags o illes
de sal, estels sense norai.
Cucs de l’ham! Tampoc no dura
la nit més nit que mai!

Marineria

~·~

Tèrboles llàgrimes brollen i la pell
amb la màscara condecoren: no revelar
cap mentida amb la veritat que corquen.

plor

~·~

Punt de sutura al mot que supura,
temps d’usura i fe que s’usurpa.

~·~

mar que es desfà,
salze que no reposa,
pel vi trèmul, com una rosa,
visc de l’aire daurat

L’aire daurat

~·~

Quanta mirada dura l’amor que estimem sempre?

Manuscrit de Josep Porcar

~·~

També fou vida, veritat i bellesa la poesia
d’aquells que no coneixien la poesia
i en veure la mar per primera vegada
van dir: —El gran riu!

~·~

Dir i reverdir. Al somni el cuc torna d’ahir. #rêver

~·~

De mi desprès, fulla. Després de mi, aire.

Mural de mussol

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Owls» de Cocoon

Poeta i mussol, piulades al vol (XII)

That Light whose smile kindles the Univers
Shelley

llambreig amb mussol 2

~·~

Al mar o al desert, per trobar aigua dolça
cal mirar el cel, lligar astres.
Cap cec de set per un rumb a l’horitzó.

001

~·~

També podem mirar cap enfora,
desdenyar bucles, capir l’ensordidora
nit cobaltissa i llarga,
d’estels marinada.

002

~·~

De la mar més vella, solpostada
o solixent, escolta’n la remor del secret
que en la llum birba i a l’ombra ventrella.

003

~·~

Encara que no ho cregues
–i potser ho amagues o t’hi ofegues–
repta al fat:
no segues esperances cegues.

004

~·~

La llum cou, al fanal,
com una dent de llet
que no vol caure mai.
Però la nit, al canal,
s’hi esmola l’ullal.

reflections Venezia

~·~

Aigualides filagarses d’un instant:
del desfer-se sempre en resta l’esborrany.

 005

Caroline Deane

~·~

Serpeges.
Cal·ligrafies rieres negres.
Tinta despentinada.

006

~·~

L’algorisme
dels camins
de les formigues.

007

#afinitats

~·~

BgYQdOgIMAAfkEy

[ Neix el món dintre l’ull > Mishima ]

#afinitats

~·~

Memòria d’elefant, fam de lleó, camí
de formiga: quin animal és guarir, quin
formigueig de vori un ullal per l’aire?

008

~·~

En la claror o en la tempesta, la llum és
aprendre a veure la llum.

009

~·~

Escoltar i poca cosa més, que és una manera
d’escriure, de circumdar la llum, de pressentir
en penombra la imminència d’un desxiframent.

010ungaretti

[ M’illumino / d’immenso. > Ungaretti ]

~·~

La llum s’espiga on la llum cou.

011

~·~

Llunes, campanes, estels sense baranes.
La memòria serà demà un cel.
Nosaltres cometrem ales.

012

~·~

Estimar és l’art
de vetllar l’espurna
i no morir de fred.

000_vinyoli

[ Et correspon ser un fosc ocell de l’alba./ No perdis mai la teva dura força > Vinyoli ]

~·~

L’esperança és l’última rosa que es perd.

013

~·~

000_poma_frost

[ Havia de semblar que no tenia sentit per tenir-ne. > Robert Frost ]

~·~

Tancada com un puny,
la nit encara hi diu
que aquest estel desprén,
somiat dins de la mà,
el teu darrer caliu.

014

~·~

dos rems
una brisa constant
una pell navegable
uns dits vorers
un cor habitable
una illa possible

[ Carta al Rei ]

~·~

015

[ …i un poema és menys una cosa que qualsevol altra obra d’art. > Arendt ]

~·~

Capgirat instant, paladejada mà
o pàmpol, aquesta serà la penúltima
–ho promet, serà la penúltima
nit vessada.

016

~·~

Desllace un vers i la nit es desbotona.

017

~·~

en les nits més llargues, lents
als somnis,  lents els dits,
com cicatrius obrint-se
al comptafils: la llum més
fonda, la veu més
fam, els ulls més
crit

BfflTN5CEAA-IPE

[ So long as men can breathe or eyes can see
So long lives this, and this gives life to thee
> Shakespeare ]

~·~

La nit cau.
La lluna puja.

018

~·~

De no retorn, de continuïtat, cada punt cus
l’instant, fila un camí mentre el sutura.
Cap lluna és l’última gota.

~·~

La façana encesa dels meus veïns
és un electrocardiograma al cor
del gueto. Nadal és un infart.

019

~·~

És de fred o és de por, però no de llum,
l’epilèptic coit del temps en la llàgrima
furtiva que fou gota de suor.

~·~

Basta un llambreig per discernir
la tremolor impassible de les ombres.

~·~

020

[ quan s’esquinça el mur de boira / i torna a #llambrejar el somni blanc > Blai Bonet ]

~·~

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Milonga del poeta» (L. E. Bacalov), per Astor Piazzolla

Poeta i mussol, piulades al vol (XI) #ecos

Llenceu arena contra el vent,
i el vent us la retorna.
I cada gra s’esdevé una gemma
que reflecteix el llambreig diví

William Blake

owl_flying

~.~

«Si vas deprisa, el río se apresura.
Si vas despacio, el agua se remansa»

Ángel González

BTfHiHcIYAEJS6n

~.~

«Mañana es un mar hondo que hay que cruzar a nado»

Ángel González

BTfM1xJIcAAzPOI

~.~

«All high poetry is infinite;
it is as the first acorn,
which contained all oaks potentially» *

Percy Bysshe Shelley

~.~

«No prato da balança um verso basta
para pesar no outro a minha vida.»

Eugénio de Andrade

~.~

«Dum spiro spero»
Teòcrit

~.~

«Je renaîtrai chaque matin
avec ce goût de vanille et d’infini
au bord des lèvres»

Denis Payette *

~.~

«Le désir est métaphore de l’être.»

Georges Didi-Huberman

~.~

«L’heure de sa fuite, hélas!
Sera l’heure du trépas.»

Arthur Rimbaud

~.~

«a recors correrà
e cercarà amagatalls secrets»

Ausiàs March

BXxE-SlIUAEdhiH

~.~

«el rostro con rastros de paraíso perdido»

Alejandra Pizarnik

~.~

«estoy cansado del estar cansado
entre plumas ligeras sagazmente»

Luís Cernuda

~.~

«Una vegada has deixat anar l’ànima,
tot pot ser copsat amb absoluta certesa,
àdhuc enmig del caos.»

Henry Miller

BYU40IIIIAA8S5a

~.~

Spirare est sperare.
To breathe is to hope.

John Milton

BY0SpaxIEAAqO9A

~.~

«que l’alè és l’origen de nou: des d’ell s’esvaeix tota resistència
com de la vida s’esvaeix el sentit, o de la llum la foscor.»

Mark Strand

~.~

«Nunca sabremos, nunca
por qué razón un día
esas luces temblaron levemente.»

Luis Cernuda

BZ7y2CyIMAAWpeo

~.~

«el luminoso destello que en la noche crepita»

Vicente Aleixandre

BZ-2p8NIQAAaYiE

Poeta i mussol, piulades al vol (X)

Aquest no és el món i és l’únic. *
Marc Granell

mussol_al_fanal

~.~

La llum erma de setembre s’obre mentre tanca
amb una estranya precisió de bisturí
la frontera entre els cossos i l’espai
que els circumda.

~.~

Tot allò que vola
no té l’ombra cosida
als peus.

BUxmujECcAAiXJo

~.~

Les fulles creixen a les arrels.

BU1NcXHCcAAQa0s

~.~

A les seixanta cúpules d’argent de Diomira preguntarem
quin daurat instant recordarem haver viscut avui.

BU3mV0xCMAAQ6kP

#invisibili #ItaloCalvino

~.~

Dits amb mots, els silencis són
les últimes carícies que perden
els dits.

BU4L9AfCAAAeKiU

~.~

Io sono il cammeliere e l’astrolabio, la duna
che cullano l’orizzonte e porta a Dorotea.

BU_bZk0CcAAVPjI

#invisibili #ItaloCalvino

~.~

De cràter a cràter, neva.
De peu a peu, rius d’orxata.
Com el somriure d’un infant,
l’infern de les formigues cau
del cel.

#cursetdenatació

~.~

Als ulls tenim la crueltat del xiquet que posa a nedar formigues.
A les mans, que es transforme en creativitat.

~.~

L’esperança és foc. Agafa torxes.

~.~

A vegades, de memòria, algú
sent el tacte abandonat
als passamans de la ciutat.

BVEqeeiCUAAvBnc

#Zaira #invisibili #ItaloCalvino

~.~

A vegades em pregunte
des de quins instants
vaig deixar de venir als llocs
on ara mateix no estic.

~.~

Luini es banyà a l’estany
d’Anastàsia: l’afany
que el desig afaiçona,
del desig pren la seua forma.

BVJoK4FCEAAeXN9

#invisibili #ItaloCalvino

~.~

A la plaça Major, un home plora
desconsoladament davant d’un mòbil.

BVMvBuAIEAAFDEA

~.~

A Tamara, des del pont,
cada canya escriu al cel
els designis del riu, la muda
revolta dels pescadors.

BVP1a6GIgAA_EC_

#invisibili #ItaloCalvino

~.~

Camine per una partitura de portes
i finestres, de figuracions
successives, de fondes afinitats.

BVUN9qRIAAAUD2h

#Zora #invisibili #ItaloCalvino

~.~

A la cruïlla entre desert i mar, cameller i mariner
porten als ulls confins del mateix miratge: Despina.

BVZKyBTIcAAXQIj

#invisibili #ItaloCalvino

~.~

Redundant, com nínxols, com làpides, la memòria
dels bojos cecs empedra el cel de Zirma.

BVeM5X_IIAANKMf

#invisibili #ItaloCalvino #Lorca

~.~

A les ciutats invisibles,
els poetes aprenen, com saurins,
a cercar l’ona que bat soterrada.

BVjeqD4IgAAoBpz

#Isaura #invisibili #ItaloCalvino

~.~

Pou, lluna, ull, anell!
Perímetres d’aigua i llum,
calfreds de foc novell.
Mentrestant, tardor…
La branca dels mussols
la gronxa el vent!

~.~

La poesia és
una ànima
carregada
de present.

~.~

Una resposta treballada que resta sense rèplica
muta en pregunta a un silenci que només “respon”
a interrogants que no has formulat tu.

~.~

«Anneau magique sous l’eau lumineuse» [Rimbaud]
«tutto cio che si muove al sole…» [Calvino]

BVmikfPIUAEjpCt

#Isaura #invisibili #ItaloCalvino #Rimbaud

~.~

Boira, fum. No tot s’evapora.
Hi flueix, líquida i lenta,
la condensació del temps:
rou, vi, sàndal, mots i llum.

BVrNuruIIAA6516

~.~

Ogni sfera è una goccia
di pietra grigia: il palazzo
di Fedora esiste solo
all’interno del palazzo.

BVuGn3EIcAAPnmT

#invisibili #ItaloCalvino

~.~

Prima e dopo, dentro e fuori,
invisibili e indivisibili,
la pioggia e la mano sono Zoe.

BVzdNhtIUAAFv8A

#invisibili #ItaloCalvino

~.~

La costruzione della felicità
è basata sull’architettura
della vostra immaginazione.

—> vídeo

#Zenobia #invisibili #ItaloCalvino

~.~

A Zenobia, grues i penells
afaiçonen o esborren el desig
de construir el desig del vents.

BV43GD7IIAA8dgv

#invisibili #ItaloCalvino

~.~

Dels records només restaran ossos;
cada nit els rosegaran gossos
fins que trontolli, també,
l’esquelet de l’oblit.

BV5oXKjIUAAfAsN

~.~

Com l’espill intern de la porta tancada d’un armari.
Com una nit sense parpelles.
Com dues pupil·les, dilatant-se.
Com la imatge dins del vers,
però a l’inrevés: s’hi veu el reflex,
fins i tot la sang, però no el vampir.
Com un xiuxiueig a l’emprovador:
«Les portes s’obrin, els espills es travessen».

#espills

~.~

Com gotes de rosada, mots enverolats
les llums veremen, amb un llambreig,
entre els pàmpols de la parra.

BW0BpWnIAAANK4T

~.~

Dits als ulls, dits al coll, dits
al pit, al sexe, cames avall,
per terra, tendríssims dits de pedra
seca, com un marge esbaldregat.

~.~

Enteresa, porositat, constància, refracció i levitat.

~.~

La solpostada va caure als nostres peus com un nen embriac de raïm.

BXKnS96IMAATGNl

~.~

L’aparença constant d’imminència és un mètode latent de dominació social,
el subterfugi que anihila els veritables instants de vida plena.

~.~

Entre l’hipocentre del cor
i l’epicentre de la pell:
tu.

#sismografia

~.~

La llum del matí després del diluvi
universal era la mirada riallera
d’un xiquet després de plorar.

#empirisme

~.~

L’esperança és l’aveall
per a confugir al passat,
fugir al futur i defugir el present.
No-temps en el no-lloc del no-jo.

#noresnomai

~.~

A collibè portaré l’aurora
com el cabàs fulgent
d’un collidor de clausellina.

BXUmg0mIIAAMHnr

~.~

Córrer com un pensament
que respira, lent, però sense pensar.
Córrer com corre un xiquet
amb sabatilles noves.

BXr7NqvIgAApG-s

~.~

El mestral juga calm al meu balcó.
No envola fulles, no aixeca pols:
eriça a ràfegues un vell enyor.

BXusW9rIUAA6Xfo

~.~

Il freddo è volere vivere all’interno
di un rifugio assente –una parola, un corpo–,
come lasciarsi portare dal maestrale.

~.~

Penèlope cosia la mar
amb un vaixell de cinc rems.

BXz7jxeIcAAa6T0

#cicatriu #odissea #memòria anagnòrisi

~.~

La pregunta era si la memòria pot ser retorn a un present
suficientment fidel com per a permetre’t avançar.
La resposta va fent-se.

~.~

Boca i vaixell, de llavis cosida, som
una mar que a la sal obre la vella ferida.

proxy

—Obra d’Isabel Pons Tello

~.~

un gorrió
sota el ferro de la lluna
es féu paraula en mi
espasa i torre
poemes possibles
vents

BX42XCKIAAA2FBg

#poesiadorsale

~.~

L’empremta visible de les analogies invisibles, el rastre mínim
que pot ser desxifrat només entre afinitats deslligades, disperses.

#poesia

~.~

No sé per què les enciclopèdies i els diccionaris
no recullen la paraula «homogonia»
—origen d’afinitats entre essències i entre fenòmens)—

«La gramàtica dels éssers és la seva exègesi. I el llenguatge que parlen no diu més
que la sintaxi que els lliga.»

#Foucault #hermenèutica

~.~

Fa temps que ja no és l’altre
que havia començat a ser.
Tan fàcil d’entendre, tan difícil
de pair,contempla el cel
i rota.

~.~

Demà, a la mà, rastres
de rostres, rostos senders
encarnats d’ahir bellugant-se,
pètals o verms que afaiçonen
la rosa de ningú.

~.~

Magma i turqueses,
sota el gebre de cendra,
exhumen la llum
d’un jardí d’hivern.

BYim1ZKCAAAmuFR

—Obra d’Isabel Pons Tello

~.~

La cuirassa pot reparar-se. El cor, no.

~.~

Tot vent erra.

~.~

Com uns ulls sense busques,
com un mirall que ens atarda,
com repics de la pluja
el record marca les hores
amb més tics que tacs.

#arrítmies

~.~

Alguns misteris s’eternitzen
no per la manca de respostes
sinó per una darrera pregunta
que no gosem fer.

BY0SYx6IIAEuKEk

~.~

Alenar és un batre d’ales.
Benaventurades les ànimes
amb corrents migratòries,
perquè d’elles serà
la pregunta del cel.

#breath

~.~

Dins i fora, amb ales xopes, a dolls
la mar vola mentre em sala i m’exhala.

BZNicRLIEAA3eiY

Conjura de plors, d’esguits d’ona
i pluja, com talls obrint-se en la cara.

BZNieENIMAEO7vX

#PasseigMarítim

~.~

Cap lluerna és idèntica
en el fosc sender de les afinitats,
ni cap ombra hi camina a les palpentes.

#consonàncies

~.~

El vincle etimològic entre ‘llambreig’ i ‘ambre’
qüestiona d’arrel la fugacitat d’un raig de llum.

—PDF—

~.~

El temps va a destemps. Passem mentre passa.
Entre ell i nosaltres, lliscant, frec a frec,
hi ha el nom infinit d’una anomalia insoluble.

~.~

Nevermore & Niemandsrose & Hoffnungslosen

#poe #celan #benjamin #ecos #llambreig

~.~

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Won’t you shine a little light
In your own backyard?

«Lighthouse», de Patrick Watson

Poeta i mussol, piulades al vol (IX)

He can even hold off death with his magic gloves, but he can’t feel life *
John Irving

emmussolament

 ~.~

Perquè després et fas temps,
i ets el temps tot el temps,
i potser ni recordes com de ràpid
passes sense saber-te.

#motivació

~.~

També la tempesta ens abandona,
les finestres suen, els lladrucs s’esvaeixen.
I el silenci trona lent i lluny,
com una guerra cansada.

~.~

al cantó d’un llit, embranzides, malucs
sostovant-se, com si a l’esquena unes mans
d’àngel pogueren trobar ales

BS9Mt0iIYAA4_4C

~.~

Som els animals que tenen el mal costum
de preguntar-se quan s’acabarà l’aire.

~.~

Tothom respira. Tothom conspira.
Tothom aigua i vent i, quina incontinència,
a aquest jo, que és carn, terra i foc,
li ve estreta la pira.

~.~

No deixes per després el que pots escriure ara.
#CarpeScriptum

~.~

Mercuri a la mà, aquest desig,
un somnàmbul que pateix insomni.

~.~

En la llàgrima
lluna d’un mussol
neda una llissa.

~.~

Vertical, com pell
despresa, l’ombra de l’home
s’escapa de l’home.

BR9_0N6CUAEMS6U

~.~

com si no res
com si no
com si
com
c
.

~.~

com dir mirada i no pensar en els mateixos ulls
com dir carícia i no pensar en la mateixa mà

~.~

com un dit pel descosit de la butxaca
com l’aigua per l’eixidiu de la pica
com la llum per l’ull del pany

~.~

De branca en branca, l’ocell no piula.
De branca en branca, l’ocell no vola alt.
De branca en branca, l’ocell és un mico.

BRzQNK-CIAAO3TS[ Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca > Alcover ]

~.~

Orenetes!
El sol cau
a trossos.

BRzPX94CMAAXRjb

~.~

La tija esqueixada, a contrallum
de lluna, als teus ulls s’obstina
batuda pel vent.

BRqkCpnCYAAXI1n

~.~

Assaonats en salmorra
els llavis guarde, i les mans,
i al cor faig masmorra
de l’enyor assetjant.

~.~

Sender entre senders,
el bosc és un desert.
De mi sóc laberint
i aljub a camp obert.

~.~

Entre els guanys, el d’aprendre’n.
Entre les pèrdues, la de sentit.

~.~

Infinit, l’enyor
no té pietat ni carrer
per travessar-lo.

BRa5-VgCEAM5EZp

~.~

El Segle de les Llums en una sola nit.

~.~

el teu llavi, creixent, com lluna
en Venus

BRQi1pPCUAA_sMu#motivació

~.~

La nit galopa. Tot renilla.

~.~

S’arqueja mentre l’arqueja,
com si a l’aire fes l’amor.
Són el violoncel i ella
la música d’un cos.

#motivació

~.~

D’algun ésser,
en algun lloc,
hi ha sempre,
constantment,
una gota a punt
de caure.

BQ_iCJrCMAAfoXD

[ The truth is discernible even in a drop of reality > Atabek ]

~.~

Els cementiris són plens de cruïlles.
Camina.

~.~

Quan el biaix sense mida creix i separa,
la distància és la llunyania que no acosta.

~.~

La història de l’ocell també volarà.

~.~

Nit única, brillant, oberta
com un ull de mussol, preciosa
com un diamant que ningú
ni res mai no podrà trencar.

~.~

Tinc més confiança en les ales
que no tinc que en la branca
que pot trencar-se.

~.~

Cada dia tanque el puny
per comprovar que l’aigua
és l’única cosa que no s’esmuny.

BQaMUk9CAAAZeDy

~.~

Al palmell de la mà l’eco
d’un cor confiat a una campana.

~.~

Qui vola en les profunditats
necessita una profunda apnea.

#motivació

~.~

Molsa, molsa
a la pell, inhabitable
rastre dels teus llavis.

~.~

A vegades és la mudesa
fugaç en el comiat d’un carrer
que ens porta en sentit contrari;
d’altres, silencis esmolant-se
eterns com avingudes sense sentit.

~.~

Vèncer la pèrdua de l’instant
no és cap victòria, només la manera
de cisellar l’infinit vol
de lluernes en la nit.

[ A vegades tinc la sensació d’estar sol al món. Altres vegades n’estic segur > Bukowski ]

~.~

Al magatzem de l’avi, la sentor encara
dels fertilitzants, les gàbies dels conills.
La corbella no s’ha mogut en anys,
tampoc la seua ombra.

~.~

L’ús, com a subterfugi reiterat
i no com a motor de canvi, d’una raó congruent
acaba generant un discurs incongruent.
Revela l’animal.

[ la vérité est un mot pour construire une phrase > Khatibi ]

~.~

Tres silencis, a l’hort, rauquen rebels.
Llàgrimes de rou, en la pell d’un meló, la lluna els dansa.
S’hi estimben estels amb sang de plata.

~.~

Després de la ressaca de barrejar
nit amb tenebra, d’amarrar estels
a fars en la tempesta, les mans vetllen
la llum que pot ser acariciada.

~.~

Embenava al mirall la ferida oberta.

BPR7-hwCcAAHLe1

~.~

No hi ha cap porta, car l’exterior no existeix.
Sempre a dins, ínfims, diluïts, l’única sortida
és pel clevill, horitzó enllà, cap a dins.

~.~

Sempre estem a temps de sentir l’estiu
sense necessitat de fer cap castell d’arena.

~.~

Llençada, la moneda que no cau
desdibuixa mans en l’aire.
Després es miren, em miren i miren
al cel i a terra, però no a les mans.

#infants

~.~

No sap la llavor que necessita ser transplantada,
igual que no volem saber que les nostres mans
saben menys que el vent.

~.~

No suprimir, descompondre:
discernir l’èmfasi voluble,
el vent que als cabells s’atura
i com un espectre perdura
en el penell que giravolta.

~.~

La pell té memòria d’elefant:
recorda sempre el camí de l’aigua.

~.~

L’altre sentit: l’altre, sentit.

~.~

Caminar descalç,
fer-se silenci,
que la pell ignore
com els murris dits
de la brisa reclouen
delicadament, amb sigil,
l’ombra del reixat.

~.~

dins d’un cove
l’esguard nada
un pam de cel

~.~

Circumde, amb el tou d’un dit,
l’os de les circumstàncies, suau
com la tija d’una fletxa.
El demà és la deixalla
d’una diana sense blanc.

~.~

Un sol parpelleig del record alça
el vent d’uns ulls inacabables.

~.~

Quan el vent s’atura, a la cambra tot és quiet
com un taüt: tremolant, els espectres escapen
al clar del bosc on regna, encara, una vida.

[ The trees are coming into leaf
like something almost being said
> Larkin ]

~.~

A la finestra, com un somriure que s’enyora,
el ball suau de les cortines desmarca les hores
a la pell.

~.~

De la nit reu, crit i creu,
no veu la tenebra que beu
i el cor, rosa dels vents,
als ulls sent el baf
dels batecs absents.

~.~

En les profunditats de la pell
només habita el tacte d’un animal
sense mans. La resta són tatuatges.

~.~

Deixar-se la pell
en crear una altra pell.
El tacte és llegir-la.

#videopoesia

~.~

Massa a sovint, sense saber-ho,
construïm amb l’arquitectura
de la pèrdua.

~.~

L’ara és un adéu.

~.~

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Back to the howling old owl in the woods
Hunting the horny back toad
en «Goodbye Yellow Brick Road» (1973, any del meu naixement),
amb lletra de Bernie Taupin i música d’Elton John

Poeta i mussol, piulades al vol (VIII)

Al revés del món va el mussol
Antoni Albalat

mussolalmar

~.~

De l’aigua a l’aigua, amb foc,
em creixen al vent costelles de duna;
sal en la nit o sol ple de lluna,
la mar se n’emportarà una.

#SantJoan

~.~

Un parpelleig i la nit, l’oberta
pell negra que mira amb gloquidis
de figa palera: cansament, por i culpa,
i la fosca fugida per bandera.

~.~

Ni passat ni futur, el desert
d’ara: estels als ulls,
arena als peus, la set només
de l’horitzó nòmada.

#oasi

~.~

Torna la temptació
de tots els estius: córrer
pel camí de les set figueres.

~.~

El xiprer punxarà la lluna.
El sol caurà per la timba.
Creixerà l’estiu mentre la llum minva.

#solstici

~.~

El cel sagnant plora
a les fulles, solstici
a deshora.

#fil

~.~

Trenes, trenes a la nit,
per sentir, entre els dits,
la blanca nuca que s’hi adorm.

~.~

La presumpció de transitorietat
suprimeix la perdurabilitat.

~.~

Només una formiga
als llavis, una selva
mínima.

~.~

L’abisme són els ulls dels altres
que vam ser i que continuen estimant-se
en aquell altre lloc on el desig
ja no muta en anhel ni en enyor.

~.~

Entre els tres punts suspensius
sempre n’hi ha un que és de no retorn.

~.~

Hi ha el setge encara, la vinya
que espera, la pau alerta, l’or
dolorós de la llum que madura lluny
del fruit, l’adéu penúltim, la bandera.

~.~

Una brisa lleu gronxa
plàcidament les cortines.
Hom diria que això és la pau,
però és només la meua, ara i ací.
La nit ve demà.

~.~

Més enllà:
ni més lluny
ni més a prop.
És només com
tu vols anar-hi.

~.~

La senda que de la muntanya porta al riu
esvaneix la que del riu porta a la muntanya.
Caldrà seguir el riu o no perdre de vista la muntanya.

~.~

El deliri que proscriu el rastre,
l’oasi forjat, l’enigma encara
del refugi al ras que ajorna etern
el viatge breu dels ulls als llavis.

~.~

Entre el descans atroç i el ritme
enverinat, el ventre i la sang,
l’ala batent, la respiració
profunda en la paraula no dita.

~.~

Córrer és no tenir pressa,
alentir l’instant que allarga
el temps, ser vent i cos
d’un ball entre palmeres.

~.~

La llum tremola i plora, a la duna, la mandra dels núvols.

BMP31aCCYAAR75j

~.~

Finestra enllà, ets la set
que no s’apaga dins
de la flor que es tanca.

#nit

[ Els qui somien de dia són conscients de moltes coses
que escapen als qui somien només de nit
> Poe ]

~.~

Som productes defectuosos: un negoci perfecte.

#XarxesSocials

~.~

Veig un túnel al final de la llum.

~.~

Hi ha mirades com miralls
que ressonen com campanes.

~.~

Amb el temps se supura tot.

~.~

Lliure, entesa i sentida, la incondicionalitat
envers els altres, en circumstàncies determinants,
és l’última rosa a les mans.

#mitjavida

~.~

S’allunya si m’hi acoste.
Si m’allunye s’hi acosta.
I si travesse el mirall
quede travessat pel mirall.
Infinita, la imatge llambreja
a dins.

~.~

Si persegueixes massa somnis alhora perquè no se t’escape la vida,
després hauràs de perseguir la vida per escapar del malsons.

[ Caelum non animum mutant qui trans mare currunt > Horaci ]

~.~

No esperant sinó expectant, cerca i vol,
viu entre els qui esperen viure.

~.~

Algunes coses passen com els àngels, greus
i silenciosos, com si no passaren, i sentim
que un vent impossible de sobte ens travessa.

~.~

Descartes va fer creure que creia en la fe
per no despertar desconfiança entre els inquisidors.
Feia com ells, no predicava amb l’exemple.

[ Et le vers rongera ta peau comme un remords > Baudelaire ]

~.~

L’harmonia pot ressonar, com a molt, dins d’un sol cos;
la de dos hauria d’aspirar, com a mínim, a afinar els violins.

~.~

A dins no pressentim el núvol ni l’aigua,
però, entre pins, el bassal de cel entre pins
revela allò que encara no pot ser dit.

[ El meu cor passa en forma de núvol / per sobre les teulades > Bernhard ]

~.~

Hi ha pins. I més pins darrere.
I pins enllà, uns altres pins.
I, entre els pins, creixen pins petits.
I hi ha bassals de cel plens de pins.

~.~

Per intuïció, per incongruència o per inferència,
el que ignorem també ho sentim.

#latències

[ Larvata prodeo > Descartes ]

~.~

De cim a cim, l’esperança costeruda,
el tall del cor: electrocardiograma
de batecs que no rimen.

~.~

Ganivet dins del mirall, s’esmola
com un mot la llunyania dels cimalls.
El cel és de paper, el poema l’esquinçall.

esquin

~.~

Molt t’enganyaries si dius
que només t’esperes a tu mateix
i mai no arribes a trobar-te.

~.~

La inesgotable set de córrer
quilòmetres i quilòmetres per arribar
a un riu que existeix a dins teu.

~.~

No fabriqueu la clau
abans que la porta.
Potser no cal porta.

~.~

La puresa no és en la innocència
sinó en l’enteresa que encara guardem.

[ Solament seràs estimat on se’t vegi dèbil
sense que això provoqui la força
> Theodor W. Adorno ]

~.~

Sóc un problema sense dissolució.

~.~

Córrer: de mi vinc i a mi torne,
i al cor em fique els ocells en ordre.

~.~

Fotosíntesi, clorofília,
saba morent en clorur sòdic:
en silenci, entre fang i roca,
del sot més inhòspit,
l’esperança treu verds de jonca.

~.~

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«The owl moans low», de Lonely Drifter Karen

Poeta i mussol, piulades al vol (VII)

absença és lo verme *
Ausiàs March

mussol7

~.~

M’agradaria fer el cant
de l’esperança que no he perdut,
de la solitud que no m’espera.
M’agradaria.
L’anhel és el poema.

~.~

Els dies no compten.
Contarem l’única nit
que està passant
des del primer dia.
Lluu.

~.~

Un breu parpelleig, un batre d’ales
i, rou de sirena, la nit cau per tu,
galtes avall, dins d’una llàgrima negra.

~.~

Lluitar insistentment pot ser una trista rendició
i, en canvi, pair a temps una rendició digna
pot ser una manera de continuar lluitant.

~.~

Ni dia ni nit: horabaixa i albada,
com una lluna al sol, sóc vespre
que desperta i matinada que no dorm.

~.~

De somnis afamada, t’esmoles, sola,
estels que et plouen com espases
i a la boca la nit se t’embafa,
mordassa de paraules segrestades.

[ t‘has d‘anar oblidant de tu > Estellés ]

~.~

La mateixa porta i el mateix pany,
però la clau que obria no tanca.

~.~

L’horitzó és un estiu amb horitzons.

~.~

Amb boç, morral o mordassa,
el batec de qui vola no calla.

~.~

Oasi o miratge, quin paradís rastreja
aquest alè trencadís, aquest enyor a ràfegues,
aquesta brisa perduda en la cartografia infinita?

~.~

Com un gos se m’escapa l’ombra,
ham de record i desig,
un quall fosc de mi
a trenc d’ona.

trencdombra

~.~

Aire d’ales,
vol i alè,
tot fuig
gota a gota,
baf després.

~.~

Racó de safirs, la nit
té encara els ulls
que et miraves, turquina,
en un ulls color d’horitzó
fos, de vespre anant-se,
de frontera esvaïda.

~.~

Perquè el bitllet és sempre d’anada
i el de tornada un miratge al desert
dels qui guarden la roba o perden la pell.
Podeu ajornar l’infinit?

#fil

~.~

Fulla surant, de morera blanca, sense ales.
Aquest arbre és escoltar-te, fressa de verms
a la gola, llengua sedosa en la veu de l’aire.

~.~

Córrer per sentir, sense pensar, que no corres
per inèrcia sinó per saber que, hi vages o no,
sempre pots anar una mica més enllà.

~.~

No cal comparar minuciosament
el que hi ha davant i dins del mirall
per comprovar que qualsevol semblança
és pura coincidència.

~.~

Si sabem escoltar-les, les respostes ens pregunten
per què encara ens volem quedar on ja no hi som.

~.~

Alè en l’alè, perdudament resseguim com un vent
l’últim batec del nostre rastre insoluble.

[ había una tercera oreja pero no cabía en la cara
la ocultamos en el pecho y comenzó a latir > Morábito ]

~.~

Un dia, de cop, cert abatiment despulla el somni,
revela el viatge i surt un tren que no para sempre
en totes ni en les mateixes estacions.

[ Deixa’m dormir, he d’acabar un somni > Porta ]

~.~

No hi ha temps perdut sinó instants no viscuts.

~.~

Entre senderes que es desdibuixen, la cruïlla no s’esvaeix.

~.~

No es tracta de dubtar més o menys, sinó de dubtar millor.
Entre totes les preguntes, escollim les ben escrites.

~.~

Travessats a glopades,
de l’aire penjats, som
instants que suren.

~.~

Ni exhausta s’adorm.
Burxa la nit amb versos
per discernir el somni
on llostreja el mateix cel
des d’uns altres ulls.

~.~

Murmurada, com a les venes, constant, l’eco de la sang,
et menteix la solitud la fal·laç cuirassa que comets.

~.~

Sempre em costa tornar a la irrealitat.

~.~

Una llàgrima de musa és la nit que bec
dels ulls més bells de la terra.

llagrimademusa

~.~

Preserva a cada passa, a tota ultrança,
la tremolosa fragilitat de la plenitud
que t’omple i no pesa.

~.~

La clau que no clou l’adéu, que no té dents,
que dóna sang i que, de nit, amb ullals de llop
obrirà el pit per nodrir els cadells dels desig

~.~

Creure que hi ha un despertar en el mateix espai on continues somiant
dóna un sentit menys caduc al temps i una falca provisòria a la fe.

~.~

Al Fossar de les Moreres coloms encesos.
Crema la flama la pau que no s’enlaira
i un gran dolor ens té encara presos

fossardelesmoreres

~.~

Les coses que intentes ignorar no les pots ignorar.

~.~

A vegades, en l’instant
en què es demana un desig,
s’acompleix la bellesa.

~.~

Per fi, puc veure la fosca al final del túnel.

~.~

Fes ponts, no forats.
Hi camines dret,
no has d’ajupir el cap,
no amaguen res
i són més bells.

~.~

Boç endins la mudesa és bromera.
Onades de crits ofeguen paraules.
La poesia pot ser secret,
però ni silenci ni treva.

~.~

Sempre arriba el temps
de preguntar-se quant de temps
pots aturar-te a contemplar el riu
que passa sota el pont que uneix
present i futur.

~.~

Els rastrejadors també deixen rastre.

~.~

D’ahir tens sempre avui ulls de demà.
Clariana en la nit, tenebra a destemps
l’ara barrina, segrestada.
Orbats, cauen estels sense mirada.

~.~

No ensinistres els records amb la mateixa precisió
que ciselles la distància, com si un somni
pogués repetir-se ajornant, de nou, la vida.

[ Je suis de mon cœur le vampire > Baudelaire ]

~.~

De tard en tard, brogit d’ales, torna aquella lleu lucidesa
que et recorda que la profunditat d’un vol no et farà tocar fons.

~.~

De mabre, desolada,
de memòria em creix l’estàtua
i, als llavis, les paraules
que amb la teua veu pentinaven
magnòlies, til·lers i àlbers.

~.~

La llunyania és massa a prop, gairebé a dins.

[ Llas! Mon delit dolor se converteix > March ]

~.~

Qui li ensenya les tisores?
Qui li treu l’aigua? Qui la mustiga?
Les espines per a qui les treballa.

~.~

Ni porta ni finestra,
i la llum s’hi escola, probatòria.
Les esquerdes del mur creixen.
En tu.

~.~

Mirall o estàtua, a força de llepar
vidres, d’esgarrapar murs.
I després, com un mai, aquest tu,
carn d’ara i adéu constant,
poc més que res.

~.~

Tenim por dels espectres que tremolen de por.
Ells no ho saben. Nosaltres tampoc.
I jo tremolant, malgrat ells, malgrat tot.

~.~

Quedar-se amb la lluna en la boca.

~.~

Contra la pressió, evitar la confrontació no evita el canvi
i, alienació enllà, inutilitzada la revolució, comencen les mutacions.

[ Id quod astrictum est, alienatur > Cels ]

~.~

Les ales no expliquen com volen.

~.~

Aquesta percepció de l’instant, del punt
d’inflexió en el qual, si present i futur
no s’acoblen mínimament, el passat impera.

~.~

Constipat, letàrgia, somnolència
i aquell fluir surant entre calfreds
que desdibuixen la consciència
i, sense estridències, ho allunya tot.

~.~

Muda, la pell muda.

~.~

I el metge va dir: —Li recomane no néixer
i morir més d’una vegada cada 5 o 6 mesos.

~.~

Per a poder lluitar és més fàcil
recuperar les forces que perdre les pors.

~.~

Dues nits la sendera m’esbranca:
una alça murs contra timbes;
l’altra es perd boira enllà.
Camp a través trenque, silent,
adéus bifurcats.

[ El millor camí per sortir és sempre a través > Frost ]

~.~

L’extrem portat a la solitud.

#fil

~.~

En la pràctica, l’ofici de poeta no és gaire diferent de la resta:
l’art de (saber) distanciar-se fins i tot d’un mateix sense alienar-se.

~.~

Amb quina llum la sang s’engendra,
de quin empelt s’acreix, amb quin espasme?

~.~

La marjal sencera, de bassals
plena, era un gran mirall.
Núvols dalt, núvols baix,
i, dins i fora, sempre blanc,
tot un núvol l’esguard.

~.~

Trec la mà per la finestra
per a saber que encara plou.
La realitat no em deixa
creure res del que veig.

~.~

Córrer és poesia que veig.

~.~

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Bells», de Mina Tindle