Cap al bosc

Onderdonk

El poeta

Fora de l’abisme i la foscor,
un misteri radiant, una figuració,
alguna cosa perfecta,
ve com el tremp del dia:
el seu alè és una flaire,
els ulls mostren el camí a les estrelles,
brisa al seu rostre,
glòria del cel a l’esquena.
Avança com una visió a mig aire,
disseminant la passió d’eternitat;
sa casa és la llum matinera del sol,
la música del capvespre el seu dir:
on posa la mirada,
hom abandona la pols del sepulcre
i puja cap al bosc.

The poet

Out of the deep and the dark,
A sparkling mystery, a shape,
Something perfect,
Comes like the stir of the day:
One whose breath is an odor,
Whose eyes show the road to stars,
The breeze in his face,
The glory of heaven on his back.
He steps like a vision hung in air,
Diffusing the passion of eternity;
His abode is the sunlight of morn,
The music of eve his speech:
In his sight,
One shall turn from the dust of the grave,
And move upward to the woodland.

Yone NOGUTXI
Tr. J. P.

Autumn landscape, de Julian Onderdonk

Cip als peus del Penyagolosa

…sarà tutto finito ancora una volta.
Attilio BERTOLUCCI

Cors surant entre els verds, però quin
el teu, lluny i pregunta alhora en el vent
que respira encara, fugaç rosella de cim.

Si ara t’alces i brilles, darrer crepuscle
sobre el mas, te’n recordarem la sang,
per què l’esclat, com d’alta la batalla?

Dellà de les falgueres on vas guiar-nos,
reposa ara tu, en aquell revolt del sender
on sempre les roselles viuen encara i encara.

Roselles al cim, foto de J. A. Ginés i Camahort

A Joan Antoni Ginés i Camahort, sit tibi terra levis, 17-VIII-2021

Efemèride

So I turn'd to the Garden of Love.
William BLAKE

La merla,
                   el tord
i el pit-roig, companys 
d’esmorzar al jardí, saltironegen
junts, exploren l’herba, atents
als cucs després de la rosada
talment nosaltres a la coreografia
de llur dansa.
                           Què més vols.

J. M. W. Turner, Trees beside Water, with a Castle on a Hill Beyond, c.1820–40

Fiore di sale

salalsdits2

…spreme dal profondo
un po’ del sale da cui fummo tratte.

Antonia POZZI

bateig anit de la marea
sacrifici ara del sol
acull-me també tu
a les poroses cavitats
com aculls en l’erosió l’evaporada
llàgrima l’ofrena marina
                                              la sal
amb què dibuixes a la roca
uns llavis
tot just on la llum
del solstici es talla
com els teus

i la roca parla

Fotografia: Cala d’Orpesa, J. P.

Revisions de l’etern

Però el que sobrepassa qualsevol
altra idea d’intel·ligència és l’antelació
amb què intueixen la germinació del blat.

PLUTARC, Moràlia

A bord d’un pètal
de rosella
solquen formigues tolls
de tija a tija d’un camp de blat
mentre el pagès i l’artista, ulls
postrems, encorbats
sota els corbs sulfaten
pèrdues a preu fet.

Guaita quin vaixell, batega
a cops d’onada, sembla un cor ple
de cucs.

Per nar també al gra
en temps contaminats
d’ansiolítics i desinfectants,
rucs rere els morrions
arrossegats per la primavera
oblidem com es pronuncia
qui ens polvoritza i qui fa
millor el món.

Fotografia: Le bateau ivre, J. P., 2021

Un bonic mapa lingüístic s’ha generat a Twitter amb les formes sulfatar, polvoritzar, ensulfatar, ensofrar, ensofatar, ensufatar

Cos diferit

La meua mel és d’una flor
que a penes existeix.

Irene CLIMENT

Cert que una primera versió dels versos de «Cos diferit» (Anys llum, Onada, 2018) va ser cal·ligrafiada per la meua mà heterònima, ja fa anys, amb una musicalitat diguem-ne inherent, però no deixa de fascinar-me com aquest petit poema ha estat tan ben desconstruït melòdicament en mètrica, rimes internes i cesures per a fer-se finalment cançó en la veu i en la guitarra del seu compositor Josep Ginesta, acompanyat al piano per la Núria Cañellas, integrants del tàndem musical Afers Domèstics. Pot ser curiós també, si més no, comparar aquest nou videoclip amb el videopoema sobre els mateixos versos ideat fa mesos durant les presentacions d’Anys llum, i així comprovar-hi de quina manera arriba a variar la projecció visual i sonora de la poesia si està al servei de la recitada o bé al de la cantada. Però no embolique més, ja és hora d’apagar el llum i capbussar-se en silenci en aquesta joia musical dels Afers Domèstics

 

Pit-roig

Rellent de l’aiguatge a l’alba, rasant llavors
entre les tiges, sa mare no el podia albirar,
tan brillant i abatut com els pètals rogencs
que li feien de coixí, immòbil i inconscient
encara, després d’una perillosa nit a la serena.
L’ha trobat, per fi, quan un sol més alt i cald
li ha eixamorat les plomes i un lleu brogit d’ales
ha revelat a la mare l’indret exacte de la pèrdua.

La primavera ha dilatat els vols de caça pairal
lluny de la vella olivera on la família ha niat:
innocent entremaliat, el poll va saltar del niu,
va entropessar amb una oliva pansa i va caure
de la branca sobre un gran camp de gallarets.
De matinada, dues llàgrimes lentes de rosada
de les tristes roselles masegades van plorar-li
a sobre envermellint el seu pit fins a l’albada.

Així va nàixer el primer pit-roig de la història,
fa molts mil·lennis, fill meu —llavors la xicalla, diu
també un llibre, jugava per terra i es feria els genolls.

Publicat a La xicalla. Temps d’infantesa (2020), Castelló: Colla Rebombori.
Per a Marta
Il·lustració de Manolo Alegre

Solstici

Cireretes d’arboç del castell de Taradell, Osona

El solstici des del que mires, vol
darrer de roselles, espill postrem
de fulles al llit ambrat del gorg,
no ens tanca els ulls encara, per tu
penja calm, al cerç gronxa cireres
de la més lenta oreneta a venir.

Les rels des d’on et cova, rabassa
d’arborades papallones, ancorat
país d’un mar sense recer, s’enfilen
pels teus peus sense adonar-te’n,
com venes d’una sang més fonda
t’aferren des d’on sures a qui ets.

 

Lectores i lectors, bones festes!