Falenes d’agost

Wer sein Herz aus der Brust reißt zur Nacht…
Paul CELAN

Venen de la nit, no sé de quina, distretes
travessen la finestra oberta del dormitori
com qui ultrapassa de cop la porta encesa
d’un infern –per fi aquest crema, mormolen–
i volten esverades el llum de la tauleta de nit
on acabe de gitar Bachmann amb Celan.
Tres falenes acacen llurs ombres en un remolí
radiant, com davant d’un mirall fet purament
de llum es colpegen al sostre, s’hi estampen,
s’hi encunyen com si volguessen alçar acta
d’una cosa que no gosen dir amb paraules.
No batecs, semblen petits cops de puny al pit
d’algú que no hi és i es fa recordar a penes,
cops i cops que tampoc no desxifra el Morse.
Recorde llavors Basho i me les mire provant
de donar un sentit al món amb el seu teatre
d’ombres xineses, que diu vida, no esperança.
Ja en són vuit en la dansa que s’arremolina.
T’ha despertat la fressa i entres en l’escena,
una fira de somriures als teus ulls reflectida.

Estiu

roselles_blat

Roselles entre espigues, de @TurmBuchOch

Al vespre cessa el plany
del cucut al bosc.
Més arran es vincla el blat,
i el gallaret vermell.

Una negra tempesta s’abat
sobre el turó.
L’antiga cançó del grill
s’esvaneix en el camp.

Ja no s’agiten les fulles
del castanyer.
A l’escala de cargol
murmura el teu vestit.

En silenci crema una espelma
en la cambra fosca.
Una mà argentada
l’apaga.

Vent calm, nit sense estels.

Georg Trakl
Trad. J. P.

 

SOMMER

Am Abend schweigt die Klage
des Kuckucks im Wald.
Tiefer neigt sich das Korn,
der rote Mohn.

Schwarzes Gewitter droht
über dem Hügel.
Das alte Lied der Grille
erstirbt im Feld.

Nimmer regt sich das Laub
der Kastanie,
auf der Wendeltreppe
rauscht dein Kleid.

Stille leuchtet die Kerze
im dunkeln Zimmer.
Eine silberne Hand
löschte sie aus.

Windstille, sternlose Nacht.

Georg Trakl