Per si de cas

Viatgem per carreteres secundàries
mentre pensem
quina corba devoraria l‘excavadora
quin pi va créixer fora de lloc,
de quina selva seran els mobles
de la nostra cuina.
Viatgem sempre per carreteres secundàries
mentre somiem
autopistes nostres que ens preserven
d‘indecorosos contactes on corren perills els plàstics,
on es perpetua
l‘immòbil moviment de les certeses indignes:
Som l‘últim depredador de la cadena,
el més mesquí,
aquell que mata només per si de cas.

Josep Lluís Roig i Sala

Esforç

«És hora potser que face l‘únic esforç de mirar la meua vida. Em veig enmig d‘un desert immens. Parle d‘allò que ahir vaig ser literàriament, mire d‘explicar-me a mi mateix com he arribat fins ací.»

Fernando Pessoa

«Libre del desassossec»

esquerra dreta esquerra dreta

Si un esquerrà pensa
que un esquerrà
només pel fet de ser esquerrà
és més bo que un dretà
és tan prepotent
que resulta ser un dretà
Si un dretà pensa
que un dretà
només pel fet de ser dretà
és més bo que un esquerrà
és tan prepotent
que resulta ser d‘extrema dreta

I com que jo estic
contra els dretans
i els d‘extrema dreta
estic contra els esquerrans
que pensen
que són més bons
que els dretans
I com que estic contra ells
pense de vegades
que tinc dret a pensar
que sóc més bo
que ells

Erich Fried
«Exercicis preparatoris per a un miracle»
(Edicions El Magnànim, 1991, Trad. G. Muñoz i M. Granell)

Dylan Thomas en català i on-line

El poeta valencià Isidre Martínez i Marzo ha inaugurat una pàgina web on ha penjat totes les seues versions en català dels poemes de Dylan Thomas, uns versos que setmanalment havia anat enviant als amics i amigues via correu electrònic. Diu l‘isidre que és una manera de buscar i trobar allò que s‘havia perdut pel camí, algun poema concret o potser tots, o simplement fer-hi una ulladeta. Gràcies al seu poeta amic Walter Chinoski ha pogut dur endavant el projecte. Una mostra de les versions és aquesta:

Per què el vent de l‘est refreda

Per què el vent de l‘est refreda i el de migjorn refresca
no ho sabrem fins que no s‘assequi el doll de l‘oreig
i el vent de ponent no torni mai més a morir negat
dintre els aires que porten les fruites i l‘escorça
de centenars de caigudes;
per què és llisa la seda i la pedra fereix,
s‘ho demana l‘infant cada dia,
per què la pluja nocturna i la sang al pit:
tant el sadollen que tindrà fosca resposta.

Quan vindrà l‘home del Sac? pregunta el nen.
Agafarà un cometa en els seus punys?
No fins que daltabaix de la pols
sembri en els ulls del xiquet un somni llarg i postrer
i es pobli de fantasmes la tenebra,
no ressonarà clara contesta als teulats del porxo.

Totes les coses són sabudes: l‘avís de les estrelles
crida a algú de satisfet perquè viatgi entre els vents,
encara que allò que els estels demanen mentre roden,
temps sobre temps la torre d‘aquells cels,
s‘hagi tingut en compte, però poc, fins que desapareguin.
Escolto l‘alegria, i l‘estigues content
dringa com una campaneta al corredor,
no sàpigues respostes, però jo ja no sé
cap resposta pel clam d‘una criatura
que no sigui la de l‘eco i l‘home del sac
i cometes, irreals sobre punys que s‘aixequen.