Convivència

Amb mi mateix és
impossible viure. Més de trenta
anys d‘amor intentant-me
provant-me
fent-me la carícia i l‘odi
i en canvi la impossibilitat
de viure amb mi mateix és ja
un gran dogma de fe
i necessari
conflicte
sang
reg
de roses
per cada matí prescrit.
Que invente circs cal
cada lluna quan
s‘adormen les cansades vísceres que no sóc
oh treball treball i res més que
treball alienat fill dels fills dels fills!
Impossible és
viure amb mi mateix si comptem tota la bugada
que em faig fer
per a benedicció del dolor esdevingut ja
absolutament imprescindible

Dona amb cartrons

Úter
ja fossa,
la mire, em mira
i passa,
llunyana com una eternitat camina,
ni una sola lluna vola
ni tampoc sembla que l‘ajuda
a buidar tot el carrer
a buidar tota la nit
en contra de la felicitat
dels gats en contra
de la nit en contra
de qualsevol indulgència
independentment dels greus secrets
de la plusvalia o de qualsevol altra insistència
Al marge silencis
jauen
silencis que pugen
els únics
silencis que no són
si res no diuen
silencis
de tots els colors,
de totes les ràbies,
de tots somnis,
s‘abandonen a recordar-li
cartrò en mà
que té fam
propietat única
esperança
que una altra nit l‘obliga.