Author: j. p.

La muntanya és més gran dins dels teus ulls.

A mesura que ens acostem com una resposta, creixem com una pregunta.

Qui vol el bé d’un altre mentre lluita pel seu: llum entelada. No culpe el supervivent ni m’hi capbusse. Toque el piano.

Som els únics animals que tenen el mal costum de preguntar-se quan s’acabarà l’aire.

Entre els guanys, el d’aprendre’n. Entre les pèrdues, la de sentit.

Tinc més confiança en les ales que no tinc que en la branca que pot trencar-se.