La calor i la llardosa desgana general no conviden gens a fer turisme informatiu. Arriba l’estiu i els periòdics són com un viatge organitzat per l’Imserso o, pitjor encara, per agència. Agència EFE, en aquest cas. L’atur implacable com a monument typically spanish: «El paro baja en 55.250 personas en el mejor mes de junio de los últimos ocho años». «El paro baja» és l’anàfora a cada juliol, gairebé una al·literació. Resulta objectiu, diacrònicament indulgent, però és un titular subprime: el Govern hipoteca l’esperança política avalant-se amb les contractacions temporals dels qui faran l’agost. I el Govern també vol fer l’agost. El millor mes de juny en vuit anys! Déu n’hi do! Visca l’economia proactiva! Maquillatge proactiu, enriquit amb liposomes, de Lancaster. Continue el tour. Amb les notícies d’El País sovint haig de fer pònting i descendir quatre paràgrafs avall en caiguda lliure per a topar amb l’esgallada deontologia del periodista: «También ha incidido en el dato de junio la temporada turística…». También? O sobretot? «Este avance se deja notar, asimismo, en el sector servicios, donde 31.852 trabajadores han encontrado trabajo». Asimismo? O especialment? Un altíssim percentatge d’aquestes contractacions provenen del sector serveis i són temporals. Al Principat, d’un total de 195.556 contractes el mes passat, 172.251 van ser temporals; representa el 90%. La premsa extremista dramatitza l’esperpent; la fanàtica repudia l’estètica i s’hi delecta en la imprecació; i l’acalorada, ionqui del maquillatge, s’aprofita de la cosmètica del Govern per concatenar figures retòriques: «El paro encadena su segundo mes consecutivo a la baja al calor de la temporada de verano…». Doble isotopia sarcàstica: l’atur encadena, però baixa gràcies a la calor. El vell conte de les contractacions estiuenques ens l’han contat tantes vegades que qualsevol president reincident en la mateixa demagògia hauria de dimitir immediatament. Per pesat, sobretot, més que per fal·laç, que per mentir ja no s’estila dimitir. El conte és tan antic com el desarrollismo setanter a les pel·lícules d’Esteso i Pajares o l’enrajolador de fa quatre dies. En volta d’un Plan E, ens caldria un Pla P. “P” de parats. Cal incentivar l’economia gràcies als nostres excedents productius: vendre els aturats com a souvenirs en paradetes d’Eivissa, Peníscola, Roses i Benidorm. I a mi que se m’emporte alguna bàvara.
