El que volem
El que volem
mai no és fàcil.
Fem camí entre les coses
que vam pensar que necessitàvem:
un rostre, una habitació, un llibre obert
i aquestes coses porten els nostres noms—
ara ens necessiten.
El que volem, però, apareix
en somnis, portant disfresses.
Allà ens precipitem,
estenent els nostres braços
i al matí
ens fan mal.
No recordem el somni,
però el somni ens recorda.
Hi és tot el dia
com un animal
sota la taula,
com hi són les estrelles
fins i tot a ple sol.
What we want
What we want
is never simple.
We move among the things
we thought we wanted:
a face, a room, an open book
and these things bear our names—
now they want us.
But what we want appears
in dreams, wearing disguises.
We fall past,
holding out our arms
and in the morning
our arms ache.
We don’t remember the dream,
but the dream remembers us.
It is there all day
as an animal is there
under the table,
as the stars are there
even in full sun.
Linda Pastan
Tr. J. P.
Il seme (1964), de Giuseppe Santomaso (1907-1990)
