Figura fora de camp

Amb el brogit dels catúfols
despertava, auguri de l’aigua.
La sènia a trenc d’alba, ull
i giravolt de la llum a la set:
fang tendre als dits, ocres
empremtes a la blanca calç
dels murs de casa, l’aire blau
de la mà abans de l’ocell,
les ales de la mirada al vol,
contrallum de vents i focs
la carícia, de sobte, d’un pinzell.

A mon pare

«Drecera dels Molins», Porcar Queral, oli, 2005
Poema per a les «Pinzellades al vol del terme de Castelló», relat autobiogràfic i pictòric de Porcar Queral, mon pare, dins del llibre Passejant pel terme, editat per El Pixaví, Castelló, març de 2020.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *