«El niu del mussol», d’El Bosch (1505-1515, museu Boijmans Van Beuningen de de Rotterdam)
Blew mimic hootings to the silent owls
That they might answer him.
William WORDSWORTH
~.~
La nit hiverna.
Els ocells desescriuen
cada poema.
*
El rastre vola.
Blanca tinta a les mans,
una milotxa.
*
Silenci, caus
de la volva més negra.
Ales en pau.
~.~
Sota els llençols de boira
de fosques nits en blanc,
el vi és llum reversible
del cor bru del Montsant.
~.~
De la pèrdua, com del porc,
s’ha d’aprofitar tot, car
al cor no surt barat l’art
de baixar a besar l’orc.
Aljub, castell de Montornés
~.~
Aquest perfum de mar i taronges.
Llevant, marjal amunt, travessa
humit l’embullat sedàs de branques
i, destil·lat, ens el puja a la ciutat.
~.~
Entre dos rius,
la fortalesa em vessa
i besa la llum.
Riu Fluvià, a Bisuldunum
~.~
Exactament aquesta mateixa fragància
de pluja de novembre, ancestral
i pura, tota present i memòria.
~.~
Solitud
l’illa que per fi salpa
sense tu.
Illes Columbretes
~.~
La marea, definitiva,
morirà de superlluna
i hi cosirà la gavina
un horitzó massa baix.
Lluna beguda, biaix,
quina pobra costura!
Més alta sura, d’alzina,
la fulla insubmisa
que un vers viu s’ensuma.
~.~
Tanca la porta i surt
quan tot el que resta
ja no suma en tu.
~.~
Infinit
en via morta.
Estació de Marçà-Falset
~.~
Pupil·la dactilar, foradada
t’aprenc l’oblidada
empremta d’un perfum.
Zumzum, zumzum
fa l’adéu com la mar.
~.~
The autumn slipped across your skin
Got something in my eye
A light that doesn’t need to live
And doesn’t need to die
LEONARD COHEN
