CRAZY JANE TALKS WITH THE BISHOP
I met the Bishop on the road
And much said he and I.
‘Those breasts are flat and fallen now,
Those veins must soon be dry;
Live in a heavenly mansion,
Not in some foul sty.’
‘Fair and foul are near of kin,
And fair needs foul,’ I cried.
‘My friends are gone, but that’s a truth
Nor grave nor bed denied,
Learned in bodily lowliness
And in the heart’s pride.
‘A woman can be proud and stiff
When on love intent;
But Love has pitched his mansion in
The place of excrement;
For nothing can be sole or whole
That has not been rent.’
JOANA LA BOJA PARLA AMB EL BISBE
Em vaig topar el bisbe, de camí,
i molt, ell i jo, havíem de parlar.
‘Ara tens tous i caiguts aquests pits,
aviat les venes se t’assecaran,
malda per viure en un casal bonic
i no en una porquera repugnant’.
‘Emparentats, el fàstic i l’encant
van sempre de la mà’, li vaig cridar.
‘Marxaren els amics, però és veritat,
mai no em van negar el llit ni la tomba,
perquè de cos i cor ensinistrats
ells varen nedar i guardar la roba.
‘Una dona pot ser altiva i formal
quan en l’amor posa la seua fe;
però l’amor ha alçat el seu casal
en el lloc de l’excrement;
perquè res no pot ser íntegre i sa
si abans no ha patit cap crebantament’.
(versió de Josep Porcar)
2 respostes a «And fair needs foul»
Quanta raó té aquest poema!
Potser haurà sobtat, Helena, la lectura personal que faig d’alguns versos, sobretot aquests: «Learned in bodily lowliness / And in the heart’s pride». Cert, és una intepretació –forçada, arriscada probablement–, que encabisc en la meua versió personal i general del poema i de la resta del conjunt. En català m’ha costat cenyir-me a la literalitat, perquè, al meu entendre, perdia el sentit que Yeats acunça.