Enviar «A una dona que passa» a un contacte

Enviar còpia de l’apunt titulat «A una dona que passa» a un contacte

*Obligatori






Separeu diferents entrades amb una coma. Dues com a màxim.



Separeu diferents entrades amb una coma. Dues com a màxim.


E-Mail Image Verification

Loading ... Loading ...

4 comentaris a “A una dona que passa”

  1. És abril i, malgrat la crueltat que T. S. Eliot veu en aquest mes –o potser per això mateix–, és un regal poder contemplar “les dones que passen” i se’n van, com una primavera, i de les quals podries enamorar-te amb una sola mirada. Hi ha, per fortuna, el bàlsam de la veu interior, que a vegades aflora per guarir-nos d’allò que Baudelaire tan bé versifica: Ne te verrai-je plus que dans l’éternité? Gràcies a tu.

  2. Dolor o dolçor, «douleur majestueuse» o «douceur qui fascine», segurament el seguirem redescobrint a mesura que acumulem experiències. A mi no “em sona” igual ara que la primera vegada que el vaig llegir, fa anys.

Els comentaris estan tancats.