- Salms - https://www.porcar.net -

Home al balcó un matí d’hivern

Les vuit.
M’assec al balcó
per sentir
l’aire fred
del matí.

Tremole.
El cel existeix
perquè no existeix
–fora del món sóc dins
del llenç.

El fred és
un altre.
El matí
és un altre.
Perquè sóc
el fred
i el matí
i la mort
que hi respira.

El temps no passa.
L’espai es desdibuixa.
Tothom fa com que no.
Tothom nega amb el cap.

Els dies i les nits
que no havien de venir
també vénen. Als ulls
els mires com al sol
que aixeca l’ombra més alta:
viure la pregunta
o viure com una pregunta.

 

«The days that’ll never come», de Yiruma [1]