Enviar «Home al balcó un matí d'hivern» a un contacte

Enviar còpia de l’apunt titulat «Home al balcó un matí d'hivern» a un contacte

*Obligatori






Separeu diferents entrades amb una coma. Dues com a màxim.



Separeu diferents entrades amb una coma. Dues com a màxim.


E-Mail Image Verification

Loading ... Loading ...

3 comentaris a “Home al balcó un matí d’hivern”

  1. En cert moments, un home, -o una dona-, seu al balcó i fita els neons, l’horitzó d’edificis, la ratlla de la mar, les muntanyes, la vall… I tot plegat esdevé pregunta enmig del llostre.

  2. Com deia Bukowski, no podem vèncer la mort, però podem vèncer-la en vida. Amb vida. I si és tan a la vora, hauríem de destinar tots els nostres esforços a lluitar-hi. Recorde ara el llibre «Abisme i ocell», de Ramon Guillem. L’abisme sovint és un miratge de la nostra propensió a una infecciosa autocommiseració; l’ocell no necessita fer-se cap pregunta per planar-hi. Vol i vola…

    Rosabel, el balcó és el meu “racó de pensar”. ;)
    Joanaina, aprofite per agrair-te l’esmena al poema de l’autor de “La màquina de cardar”.

Els comentaris estan tancats.