- Salms - https://www.porcar.net -

Desgracià la pluja les banderes

[1]

En la bíblia digital de Prisa he escoltat avui la vídeo-reflexió de Gabilondo, titulada «La democracia se rinde» [2]. Després he llegit un article de Jorge M. Reverte, titulada «La democracia en riesgo» [3]. I finalment he anat a parar a la crònica de la visita a Madrid de Stéphane Hessel, l’autor dels Indigneu-vos! i Comprometeu-vos!. Una crònica, per cert, que la redactora titula animosa i esperançada: «Hay que inventar una nueva democracia» [4]. La premsa lliure té aquestes coses, que a vegades, de tan lliure, aparenta perfectament que no sap que en realitat no ho és. Potser per això s’enderia ara, després de l’encabironat neocon de la Constitució, a parlar d’una democràcia que ha estat gasejada pels capitostos del socioliberalisme al qual s’adscriu ideològicament un dels periòdics protagonistes de la Transición. Herbert Marcuse va escriure [5] que «les tendències totalitàries de la societat unidimensional fan ineficaces les formes i els mitjans de protesta tradicionals, potser fins i tot perillosos, perquè preserven la il·lusió de sobirania popular». Aquesta premsa conserva en llanda exactament aquesta il·lusió a fi d’establir els marges de dissensió. Bona prova d’això foren les obvietats insòlites [6] dels wikileaks espolsats pel diari El País. En paraules de Michel Chossudovsky [7]: «Sota la il·lusió de capitalisme contemporani, la il·lusió de democràcia ha de prevaler (…). El propòsit no és reprimir la dissidència, sinó, per contra, donar forma i modelar el moviment de protesta, per establir el límit a la dissidència». La paradoxa és que la dictadura de facto que han imposat els merkkels ha esvanit, també, aquest miratge de la dissidència programada, que per descomptat ja no il·lusiona ningú. Democràcia? Constitució? Estat? Ordre [8] objectiu de les coses. Profecia de Vicent [9], doncs: desgracià la pluja les banderes.