ARA és un diari que neix en plena crisi, i això no és una casualitat. Vivim canvis profunds arreu del món. Canvis socials, tecnològics, demogràfics, productius i de valors. Canvis de tota mena que són les causes profundes de la crisi econòmica i financera actual. Aquests canvis generen reptes per al nostre país, i donar eines per transformar-los en oportunitats és una de les raons de ser d’ARA i la que explica per què ARA tria la crisi actual per néixer.
El manifest fundacional de l’Ara és valent. Toni Soler, al vídeo promocional, diu que «el món que ve, en realitat, no ve; l’hem de sortir a buscar». Cert, el món no ve mai; l’hem de fer anar. És un eslògan magnífic, ple d’optimisme i empenta, que contrasta amb la resignació i l’immobilisme vigents. Està per veure quin serà el grau de cobertura informativa perifèrica, car ja s’anuncia que «el gruix de la informació local se centrarà en l’àmbit del Principat de Catalunya». Tot i això, és d’agrair la seua distribució en paper «a les Illes i a les capitals del País Valencià». El naixement del diari serà el 28 de novembre i, segurament, la millor notícia del dia.
I tant que és bona notícia! Amb gent tan seriosa al seu equip, de ben segur que serà un gran diari. I tenen raó, cal una renovació profunda dels mitjans de comunicació, esperem que els vaja bé en aquest nou projecte.
I per enèsima vegada farem l’esforç de creure.
Veurem quin rumb agafa, Pau. Sens dubte, l’equip és de primera.
Clidice, no cal creure; escarmentats anem. L’important és que en puguem pensar; i d’això potser calen més ganes que esforç.
La premsa catalana semblava més homogènia que mai. Ja era hora d’algun canvi.
Puigmalet: com Queco Novell diu al vídeo de la presentació, ho sabrem quan puguem agafar amb les nostres pròpies mans el primer cadellet. La declaració d’intencions de Xavier Bosch indica que serà més heterogènia: «Saber mirar allà on no volen que mirem. Això és el periodisme. L’únic compromís que tenim és amb el lector». Cal anar de les paraules als fets, ara.